Opinió

Un sobre Mn. Cinto

A Verdaguer més d’una vegada li embarguen fins i tot el missal

El lli­bre Al peu de la lle­tra que hem pre­sen­tat a Figue­res dis­sabte pas­sat tracta sobre­tot de Ver­da­guer, però també de Car­ner, V. Català, Sagarra, Fages, G. Fer­ra­ter i Rodo­reda. L’ha fet Narcís Garo­lera, de Vic però també empor­danès per con­di­ci­ons i per matri­moni amb la pro­fes­sora Pilar Huguet, dels Huguet de Roses. Hi ha gent, com ara Garo­lera, Josep Valls o algun altre, que el temps pas­sat al Palau del Vent els ha enco­ma­nat l’empor­daneïtat amb tan forta presència viral que, si s’hi posen, pas­sen amb nota el rigorós llistó que la lite­ra­tura forana i l’auto­com­plaença local exi­gei­xen al can­di­dat. Perquè diria que és més difícil gua­nyar les opo­si­ci­ons a empor­danès que no pas fer-se jueu i ser accep­tat per la comu­ni­tat hebraica. I bé, el Dr. Garo­lera, fins ara pro­fes­sor de –com diuen els estu­di­ants- “la Pom­peu”, ha reco­llit en un volum tre­balls diver­sos sobre els noms apun­tats al prin­cipi. Si n’hi ha que par­len de nació de naci­ons, aquest calaix de sas­tre seria doncs un lli­bre de lli­bres abso­lu­ta­ment reco­ma­na­ble. Apunta detalls més eru­dits com ara aquests: Els tren­ca­colls amb què alguns factòtums del país van obse­quiar als que final­ment van deser­tar Car­ner, D’Ors i Pijoan, i a l’“espa­nyo­lista” Sagarra. Que Ver­da­guer tre­ba­llava amb Le Faust, una tra­ducció fran­cesa de Goethe. Que els papers auto­bi­ogràfics del poeta apa­rei­xen, des­a­pa­rei­xen, són evo­cats però no ense­nyats, venuts a un mis­teriós com­pra­dor, etc., gràcies al Dr. Turró, el seu nebot, Josep Pijoan, Joan Moles i Edu­ardo Mar­quina, que hi posen l’ambi­ent de thri­ller. Que l’espi­ri­tisme, el metapsi­quisme i la medium­ni­mi­tat segu­ra­ment no van ser ali­ens en la vida de Ver­da­guer. O del caïnisme cata­la­nista: si els monàrquics catòlics renun­cien, els JJFF “cauen” en mans dels repu­bli­cans i maçons.

I també apunta mil curi­o­si­tats: El Clos del Pas­tor de l’Escala va ser rega­lat a V. Català per una seva amiga. Que, a més, tenia una nebo­deta, la fas­ci­nant i rossa Tissy, l’Amiga Blanca de Cançó del doble amor de Car­ner; Cate­rina Albert quan la feli­cita li diu ami­gueta Tere­sita. A Ver­da­guer més d’una vegada li embar­guen fins i tot el mis­sal. Per con­tra, s’arxi­duc d’Àustria l’ajuda amb 1.200 francs, i la reina amb 1.000 ptes. per pagar les cos­tes d’un judici que va per­dre con­tra el Dr. Manaut, que l’havia decla­rat boig...

No se’l per­din.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia