La medicina, embussada

La recerca mèdica avançava fins a la covid-19. Des d’ales­ho­res, tam­poc no es pot dir que no hagi con­ti­nuat avançant, a cor­re­cuita, amb uns resul­tats que mun­da­na­ment podríem qua­li­fi­car de medi­o­cres, perquè estem mul­ti­pli­cant el pic de con­ta­gis, però que, con­si­de­rant el volum rela­tiu de morts (per a qui no en sigui direc­ta­ment afec­tat i només es fixi en les estadísti­ques), ja va bé. Entre els pro­jec­tes pre­pandèmics que dona­ven fruits, hi ha el Gen­Car­dio de l’Idibgi del Tru­eta, la UdG i la Fun­dació La Caixa, que ja ha arri­bat a les pri­me­res con­clu­si­ons després d’haver mos­tre­jat 30.000 per­so­nes. Però tota aquesta feina –i la de trac­ta­ments endar­re­rits, diagno­sis i ope­ra­ci­ons ajor­na­des, o la sim­ple por d’anar al metge ara mateix per no aca­bar con­ta­giat– con­ti­nua embus­sada en espera de la nor­ma­li­tat.