El bruixot Carrizosa

Pedro Sánchez va dir: “Llàtzer, alça’t i camina”, i Inés Arri­ma­das va res­sus­ci­tar per anar a votar que sí a la (quasi)reforma labo­ral. El que tot seguit va pro­cla­mar la lide­ressa de Ciu­da­da­nos con­firma que con­ti­nua sense enten­dre-hi res: “Avui el que hem fet és res­pec­tar els drets dels tre­ba­lla­dors sense neces­si­tat de depen­dre de Bildu i ERC.” Solem­nit­zar les obvi­e­tats és propi dels medi­o­cres, el paper que en aquesta ocasió el PSOE tenia reser­vat als dipu­tats ata­ron­jats té un nom més curt i ente­ne­dor: nete­ja­bai­xos. La (quasi)reforma labo­ral ha tirat final­ment enda­vant gràcies a 9 kle­e­nex de Ciu­da­da­nos i a 1 pífia del PP i amb la pobra Yolanda Díaz caient de qua­tre gra­pes en l’estratègia soci­a­lista: per moti­var-la encara més van fin­gir que la minis­tra d’Eco­no­mia, Nadia Calviño, li dis­pu­tava el pro­ta­go­nisme i al cap­da­vall s’ha hagut d’empas­sar sola davant tot l’elec­to­rat el gri­pau d’una pro­mesa des­cafeïnada. La veri­tat és que fa qua­tre dies la con­des­cendència arti­cu­lista i ter­tu­li­ana rene­gava de la supo­sada fri­vo­li­tat de les agen­des par­la­mentàries i ara, com­pa­ra­des amb la xar­lo­tada de dijous als hemi­ci­cles, ini­ci­a­ti­ves com inves­ti­gar el jurat del Beni­dorm Fest o la repa­ració de les brui­xes sem­blen qüesti­ons més seri­o­ses. De fet, també ho són. Deba­tre la neces­si­tat d’acla­rir la trans­parència del jurat que enviarà una cançó a Euro­visió no és un tema menor, només cal veure els índexs d’audiència. I, pel que fa a les brui­xes, molts dels arti­cu­lis­tes que ho han blas­mat ben segur que tro­ba­ven el tema més sug­ge­ri­dor que no pas el tea­tret de la Borràs. Qual­se­vol ini­ci­a­tiva, festívola o nigromàntica, des­ti­nada a cor­re­gir injustícies sem­pre és con­ve­ni­ent. Res a veure amb el xou de Car­ri­zosa, és clar, que dijous no des­a­pro­fi­tava l’ocasió de pujar al faris­tol a cri­ti­car la pre­o­cu­pació per les brui­xes: “Vostès es pen­sen que reci­tant aquí el pare­nos­tre al revés encara apa­rei­xerà Satanàs.” Un altre que no hi entén res, les brui­xes no eren ali­a­des del dimoni sinó adversàries, per això els cape­llans les cre­ma­ven: no volien com­petència.