Orgull i precipici

La pre­si­denta del Par­la­ment de Cata­lu­nya ha pro­ta­go­nit­zat aquesta set­mana una frenètica car­rera cap al pre­ci­pici que ha dei­xat atònits els fans més entu­si­as­tes de Thelma i Louise. La pre­gunta és: per què?

Si el dia 28 de gener Pau Juvillà va dei­xar de ser dipu­tat, com diu la pàgina web del Par­la­ment, per què la set­mana després Laura Borràs va sus­pen­dre l’acti­vi­tat par­la­mentària i va al·legar con­flicte d’interes­sos per no accep­tar el vot dele­gat d’un dipu­tat que ja no tenia escó?

Per què crear unes expec­ta­ti­ves de deso­bediència que és evi­dent que no es podran com­plir? No som menors d’edat, la majo­ria de la ciu­ta­da­nia d’aquest país ja fa temps –diria que des de la tar­dor del 2017– que som cons­ci­ents de la com­ple­xi­tat de fer la inde­pendència. No hau­ria cal­gut que durant tants mesos els diri­gents de Junts edul­co­res­sin la situ­ació fent-nos creure que només deso­beint tindríem la lli­ber­tat a tocar. No calia tit­llar Roger Tor­rent de pos­si­bi­lista per, al cap i a la fi, aca­bar fent el mateix. Perquè en rea­li­tat no es podia fer una altra cosa.

La con­fron­tació intel·ligent no és con­dem­nar els fun­ci­o­na­ris i càrrecs elec­tes a nous pro­ces­sos judi­ci­als als tri­bu­nals espa­nyols, sinó uti­lit­zar el des­propòsit de la Junta Elec­to­ral per denun­ciar arreu la repressió, con­ver­tir-la en un motor de soli­da­ri­tat envers la nos­tra causa, i desem­mas­ca­rar l’estruc­tura pre­de­mocràtica de l’Estat.

Si no tenim res­pos­tes a tots aquests perquès, espero almenys que la retòrica buida de la deso­bediència hagi arri­bat a la fi. Encara que sigui, com el cotxe de Thelma i Louise, per haver-se esta­ve­llat con­tra la rea­li­tat.