Els jocs del PSOE

El pro­blema no és el pre­si­dent Lambán, sinó la pro­mesa que el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, li va fer sobre els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030: una can­di­da­tura con­junta entre Cata­lu­nya i Aragó. El govern espa­nyol, és a dir, el PSOE i Uni­des Podem, no volen que Cata­lu­nya lideri en soli­tari la can­di­da­tura dels Jocs en cas que es facin perquè no vol dei­xar que Cata­lu­nya es pro­jecti al món com ho va fer pels Jocs del 92. Vol una can­di­da­tura d’uni­tat, de país, el seu país. I perquè, en cas que es fes­sin, cal­dria inver­tir a Cata­lu­nya, i l’Estat tam­poc no ho vol. No és Lambán, és el PSOE, espina dor­sal del règim del 78. Ho va ser amb Felipe González i torna a serho ara amb Pedro Sánchez. Són com­panys de files de Juan Alberto Belloch, a qui ningú de la direcció del par­tit ha desau­to­rit­zat per haver dit que Cata­lu­nya repre­sen­tava un perill molt més gran per a l’Estat que no pas ETA perquè el ter­ro­risme gene­rava ràbia però no qüesti­o­nava l’estat de dret com diu que fa el movi­ment inde­pen­den­tista. Belloch, però, s’oblida que gràcies a for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes Sánchez va poder apro­var els seus pres­su­pos­tos i a canvi de res. No entenc per què diu que Cata­lu­nya reque­reix “alguna altra der­rota”. Com un líder polític pot par­lar així i com es pot dei­xar que parli així? Com un diri­gent del PSOE, el par­tit que diu que lidera el govern més pro­gres­sista de la història, pot par­lar de ven­ce­dors i vençuts i d’infli­gir der­ro­tes. El movi­ment inde­pen­den­tista només vol votar, no vol impo­sar res ni der­ro­tar ningú. No vol vèncer ningú, només vol deci­dir. Si Cata­lu­nya fos un país sobirà, la pica­ba­ra­lla amb Aragó no exis­ti­ria i fer els Jocs o no es deci­di­ria en clau de futur de país.