Pirros o la legislatura

A compte de l’extrema dreta, pressió al PP i con­tra els inde­pen­den­tis­tes, exa­brup­tes i immo­bi­lisme. Pedro Sánchez estira la catifa retòrica per enta­fo­rar-hi la segona der­rota elec­to­ral del seu man­dat. A la humi­li­ació estratègica de Madrid, ara hi suma Cas­te­lla i Lleó. On, per cert, Sánchez es va mullar per­so­nal­ment en cam­pa­nya, tot abraçant amb inten­si­tat i un bis­tec la pugna pre­si­den­ci­a­lista ser­vida per l’equip de Pablo Casado. Amb una foto política cal­cada a la de Cas­te­lla i Lleó, la des­a­pa­rició de Ciu­ta­dans i el traspàs dels seus vots cap a Vox sem­blen quasi ine­vi­ta­bles a Anda­lu­sia. Tot i que el PP s’ha afa­nyat a des­car­tar ara l’avançament, les urnes anda­lu­ses són a la can­to­nada. La suor freda els deu bai­xar per l’esquena, a Casado i Moreno; però això no és cap con­sol per als soci­a­lis­tes, amb els son­de­jos en con­tra. La con­so­li­dació del PP amb Vox en un segon man­dat a la Junta afe­bli­ria més, i durant temps, el tau­lell soci­a­lista.

Ara mateix, a Sánchez sols li deuen donar ale­gries la desunió estratègica inde­pen­den­tista i, sobre­tot, la difícil situ­ació interna de Casado. Ara bé, Sánchez ja pot tre­mo­lar davant la pos­si­bi­li­tat crei­xent de tenir Isa­bel Ayuso de rival en les gene­rals. L’extrema dreta ja ha esvaït l’espai del cen­tre ideològic a l’Estat. Li ho recor­dava ahir ERC: la reacció lògica per evi­tar el tri­omf de les dre­tes passa per un reforç ampli del flanc esquerre amb els socis de legis­la­tura, fent polítiques trans­for­ma­do­res i apor­tant solu­ci­ons al con­flicte català. Victòries com la de la reforma labo­ral aca­ben a l’estil de Pir­ros: “Una altra com aquesta i tor­naré sol a casa.”