Opinió

15 són 15

La ’Catalunya buidada’

L’expressió ’la España vaci­ada’ fa temps que s’usa per a iden­ti­fi­car una part impor­tant del ter­ri­tori espa­nyol (prin­ci­pal­ment cas­tellà) des­po­blat i amb un impa­ra­ble declivi de les acti­vi­tats econòmiques, soci­als i huma­nes. I ves per on que aquesta mateixa expressió comença a apli­car-se al cas català en el que ja es coneix com ’la Cata­lu­nya bui­dada’. No calen massa expli­ca­ci­ons del sig­ni­fi­cat; es tracta d’aque­lles zones del ter­ri­tori amb pocs habi­tants, allu­nya­des de les grans pobla­ci­ons, amb una dis­mi­nució impa­ra­ble de la població. I de forma molt més recent, a aquest feno­men s’hi comen­cen a sumar altres pro­ces­sos des­fa­vo­ra­bles que tenen a veure amb un dete­ri­o­ra­ment dels ser­veis bàsics, com el tan­ca­ment de les enti­tats bancàries rurals (inclo­ent els seus cai­xers automàtics), el reduït (fins a un nivell ínfim) ser­vei públic de Cor­reos, o la jubi­lació sense relleu del per­so­nal sani­tari (met­ges i infer­mers) de bona part de la Cata­lu­nya inte­rior. Si bé és cert que s’estan bus­cant solu­ci­ons a aques­tes pro­blemàtiques, això no treu que l’empit­jo­ra­ment de ser­veis rebuts pels ciu­ta­dans de l’inte­rior és un fet inqüesti­o­na­ble.

Ara bé, el con­fi­na­ment de la pandèmia ha dei­xat entre­veure les bon­dats de viure fora dels nuclis con­cen­trats, amb la pos­si­bi­li­tat de gau­dir d’espais natu­rals i amb poca con­cen­tració humana. També l’aug­ment del tele­tre­ball pot poten­ciar i faci­li­tar la vida al camp i pot ser­vir de con­trapès a l’impa­ra­ble bui­datge dels pobles de bona part de Cata­lu­nya. Així, durant els dar­rers dos anys s’ha donat un cert canvi d’empa­dro­na­ments de la ciu­tat cap als nuclis rurals. Caldrà veure si la tendència es manté en el temps, però hores d’ara tot sem­bla indi­car que això no serà sufi­ci­ent per a redreçar la situ­ació de des­po­bla­ment i que bona part dels nou­vin­guts han ant a les sego­nes residències, majo­ritària­ment nuclis turístics on el con­cepte de ’bui­dats’ no seria tan apli­ca­ble.

Com pot fer les ges­ti­ons bancàries una per­sona gran que no dis­posa de cotxe i que no té accés a inter­net ni a les eines informàtiques? I com pot dema­nar hora al metge per inter­net? Sem­bla rao­na­ble que aquesta mateixa per­sona hagi d’espe­rar pot ser tota la set­mana per poder ser visi­tat pel seu metge de capçalera?. Els ajun­ta­ments estan donant cober­tura a tot aquest tipus de neces­si­tats dels seus veïns però cal­dria que des de les ins­ti­tu­ci­ons s’hi posés algun tipus de remei. La igual­tat o desi­gual­tat dels indi­vi­dus no només es mesura a par­tir de la renda ’monetària’ sinó també a par­tir de l’accés als ser­veis bàsics (sani­tat, ense­nya­ment, cul­tura, etc.) que garan­tei­xen una qua­li­tat de vida digna per a les per­so­nes. Tot això sense dei­xar de banda les qüesti­ons de man­te­ni­ment de l’eco­sis­tema, dels hàbitats natu­rals, i totes les impli­ca­ci­ons sobre la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal que estan for­ta­ment amenaçades pel feno­men de ’bui­datge’ de bona part del ter­ri­tori català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia