Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Gàbia de ferro

El trencament de la taula fet per Putin tindrà moltes conseqüències econòmiques, i cap de bona

Quan el 9 de novem­bre del 1989 vèiem caure el mur de Berlín i l’esfon­dra­ment de l’URSS teníem la sen­sació que el món havia fet un salt impor­tant vers la lli­ber­tat. De fet, recor­da­rem que parlàvem del divi­dend de la pau, i Fran­cis Fukuyama vati­ci­nava el final de la història amb la victòria de la democràcia libe­ral. En aquell moment, des­co­neixíem que, tal com passa en una riuada, l’aigua des­bor­dada troba camins que no sem­pre són els espe­rats. Pensàvem que la lli­ber­tat política era con­dició necessària per a una eco­no­mia libe­ral, i la Xina ens va mos­trar el nos­tre greu error i ens ha mos­trat que era pos­si­ble com­pa­gi­nar el libe­ra­lisme econòmic més despòtic amb un govern despòtic. I diria més, amb un govern despòtic es pot imple­men­tar un libe­ra­lisme molt més dur perquè no té con­tra­pe­sos. No té la gàbia de ferro, de què ens par­lava Max Weber. I, vist l’èxit, aquesta com­bi­nació ha ser­vit d’exem­ple per a altres governs despòtics. Els governs democràtics estan enca­de­nats per les lleis i per una soci­e­tat civil orga­nit­zada que fa de con­trapès i exi­geix als gover­nants res­pecte pels drets humans. Els despòtics només fan com­plir les seves lleis i el con­trapès d’una soci­e­tat civil orga­nit­zada és insig­ni­fi­cant. I és entre aquests dos estàndards de governs que el món s’està con­fi­gu­rant, com dos blocs polítics nous. I el des­po­tisme cada vegada té més accep­tació social i les democràcies es veuen més amenaçades, fins i tot des de dins.

Entre la Xina i Rússia, tots dos països despòtics, econòmica­ment no han actuat igual i així avui els xine­sos ja són la segona potència econòmica per PIB i amb lide­rat­ges en sec­tors d’alta tec­no­lo­gia, el PIB de Rússia és menor del d’Itàlia i les seves expor­ta­ci­ons són bàsica­ment de recur­sos natu­rals: gas i petroli.

L’impe­ri­a­lisme que va mos­trat Vladímir Putin envaint pri­mer Cri­mea i ara Ucraïna és una demos­tració més que aque­lles espe­ran­ces d’un món molt més democràtic i res­pectuós amb els drets humans que vam som­niar el 1989 van ser una fan­ta­sia, una ficció, o, si volen: un somni. Aquest dijous 22 de febrer vam des­co­brir la rea­li­tat que el mons­tre segueix i que ens obli­garà a reco­brar la reco­ma­nació d’aquell mili­tar romà, Flavi Renat Vegenci, en un lli­bre sobre la guerra dedi­cat a l’empe­ra­dor Valen­tinià: “Si vols pau, pre­para’t per a la guerra.” Això vol dir una esca­lada en la des­pesa mili­tar. Ja no hi haurà el divi­dend de la pau.

El tren­ca­ment de la taula de joc que va fer Putin dijous pas­sat tindrà mol­tes con­seqüències econòmiques, i cap de bona. Hem de ser cons­ci­ents que tot occi­dent encara està con­va­les­cent dels efec­tes econòmics de la pandèmia i, la gran majo­ria, amb un alt nivell d’endeu­ta­ment. I si es com­plei­xen les pre­vi­si­ons, que ja ningú des­men­teix, d’una època llarga d’inflació alta, ens podem tro­bar fàcil­ment en un marc d’incre­ment dels tipus d’interès men­tre l’eco­no­mia va per­dent impuls. Una vegada més, Murphy: “Si pot empit­jo­rar, empit­jo­rarà”, en tot el seu esplen­dor.

Una cons­tant dels dèspo­tes és que l’estat de dret i el dret inter­na­ci­o­nal són muta­bles (com deia la CUP en referència als pac­tes) i quan hi ha una dis­crepància, i si és amb un de més feble, s’imposa el seu cri­teri. En la dècada dels 90, amb la des­feta de l’URSS, va pro­vo­car una situ­ació d’esglai mun­dial perquè el seu arse­nal atòmic que­dava en mans de Rússia, Bie­lorússia, Ucraïna i el Kazakhs­tan. Ales­ho­res Ucraïna tenia el ter­cer arse­nal nuclear mun­dial, i amb l’ajut dels EUA es va sig­nar el memoràndum de Buda­pest, el 5 de desem­bre del 1994, amb les potències com a garants dels EUA, el Regne Unit i Rússia, i, a con­seqüència d’aquell pacte, Bie­lorússia, Ucraïna i el Kazakhs­tan entre­ga­ven el seu arse­nal a Rússia, perquè havien rebut les garan­ties per escrit, i amb l’aval dels EUA i del Regne Unit, que s’asse­gu­rava la seva inte­gri­tat ter­ri­to­rial.

Ara és fàcil enten­dre dues coses: que amb dèspo­tes els trac­tats sig­nats són paper mullat i que, si Ucraïna no hagués comès l’error de cedir el seu arse­nal nuclear, res del que li està pas­sant ara mateix li pas­sa­ria. Els ali­ats hi són men­tre ets fort, però si ets feble sem­pre et poden trair.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia