Quin horror de visites!

Ángela González Carreño es va casar el 1996 i va tenir una filla, l’Andrea. Va patir violència física i psi­cològica, el 1999 va mar­xar de casa, va ins­tar la sepa­ració i va dema­nar un règim de visi­tes super­vi­sa­des per ser­veis soci­als. No van ces­sar l’asset­ja­ment, la inti­mi­dació i les ame­na­ces i ella arri­ba­ria a posar 51 denúncies entre el desem­bre de 1999 i l’abril del 2003 però ell només va ser con­dem­nat a pagar 45 euros per una falta de vexa­ci­ons. La sentència de sepa­ració va igno­rar tot ves­tigi de mal­trac­ta­ments i el 6 de maig del 2022 es van auto­rit­zar les visi­tes no vigi­la­des, mal­grat que ser­veis soci­als va infor­mar d’expres­si­ons agres­si­ves per part del pare i que la nena havia mani­fes­tat tenir-li por. El 24 d’abril del 2003 ell li va dir que li trau­ria el que més esti­mava i aquell dia l’Andrea ja no va tor­nar a casa; el pare la va matar i es va suïcidar. Cap tri­bu­nal va reconèixer errors per part dels orga­nis­mes que havien d’empa­rar la menor i l’Ángela va por­tar el cas davant del Comitè per a l’Eli­mi­nació de la Dis­cri­mi­nació con­tra la Dona de les Naci­ons Uni­des, que el 2012 va dic­ta­mi­nar que l’Estat havia vul­ne­rat els seus drets i els de la seva filla per actu­ació negli­gent de les auto­ri­tats. Han pas­sat els anys i han mort altres dones i altres fills i, encara ahir, un grup d’exper­tes de l’ONU va tor­nar a aler­tar que al nos­tre país els nens no estan sufi­ci­ent­ment pro­te­gits dels pares abu­sius i vio­lents, a qui el sis­tema judi­cial no retira la custòdia perquè fa pre­val­dre el bene­fici de les visi­tes. I posen alguns exem­ples ben docu­men­tats. Quin hor­ror de bene­fici, de visi­tes i de sis­tema! En què pen­sen?