Què vol dir #Prou

de trac­tors i les con­cen­tra­ci­ons d’ahir con­ti­nu­a­ran el dia 26. Aquest dia, els page­sos ja no ani­ran a con­cen­trar-se davant de les dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als de l’admi­nis­tració, sinó que faran una visita als grans cen­tres de dis­tri­bució per recla­mar preus jus­tos. De fet, el preu dels pro­duc­tes agra­ris és la mare dels ous a tot el país, inde­pen­dent­ment del que es pro­du­eixi, i l’objec­tiu dels page­sos és que se’ls vegi i que la soci­e­tat pren­gui consciència sobre la neces­si­tat de tre­ba­llar per resol­dre aquesta situ­ació.

, el sec­tor ha per­dut un 40% dels seus pro­fes­si­o­nals a Cata­lu­nya, que han ple­gat per can­sa­ment o per jubi­lació, i en cap dels dos casos no han estat subs­tituïts perquè els joves no veuen aquest ofici com una sor­tida digna. “És millor tre­ba­llar en una fàbrica o fer-se jar­di­ner”, diuen alguns quan ho dei­xen. Però, què passa amb la terra aban­do­nada? Les fei­xes que van dei­xar de cul­ti­var-se ara fa 50 anys són el com­bus­ti­ble dels incen­dis que ens ame­na­cen ara. I, mal­grat tot, no hi ha can­vis en la manera de ges­ti­o­nar aquesta situ­ació.

, al sec­tor del vi, són les grans empre­ses ela­bo­ra­do­res les que mar­quen, cada any, el preu del raïm. Jo vaig entrar en con­tacte amb aquest sec­tor a prin­cipi de l’any 2000. Men­tre fèiem el canvi de segle i tot­hom s’il·lusi­o­nava amb l’entrada a una nova era que havia de ser més pròspera per a tot­hom, els viti­cul­tors lamen­ta­ven la manca de com­promís de les grans mar­ques amb el sec­tor agrícola. Doncs, ara, 22 anys més tard, la situ­ació és la mateixa. El preu del raïm el con­ti­nua mar­cant el com­pra­dor. I, men­tre les ampo­lles pugen de preu, el raïm es manté a la baixa, amb “preus de misèria” que no per­me­ten ni cobrir cos­tos. De fet, en l’última verema, al Penedès, les grans mar­ques van pagar el raïm al vol­tant dels 30 cèntims el quilo, quan el cost de pro­ducció està al vol­tant dels 50.

que des­cuida total­ment la base de tot? Com es pot fer vi si els page­sos aban­do­nen les vinyes? Quin pai­satge tindrà el Penedès quan aquests page­sos que que­den s’hagin jubi­lat o hagin ple­gat? Què pas­sarà amb les hectàrees de pome­res o de pres­se­guers que hi ha en dife­rents zones de Cata­lu­nya quan els page­sos que les cul­ti­ven s’hagin reti­rat? Per què omplim la cis­te­lla de la com­pra de pomes dels Alps, préssecs de Calanda o ave­lla­nes de Tur­quia quan tenim pomes boníssi­mes de Lleida i de l’Empordà, préssecs de l’Ordal, cire­res del Baix Llo­bre­gat, madui­xes del Maresme i ave­lla­nes de Reus? Per què passa tot això quan tenim cigrons de l’Anoia i pèsols de Lla­va­ne­res? Què vol dir Unió de Page­sos quan diu #Prou?

que ha arri­bat l’hora que tots pren­guem consciència que la page­sia és un sec­tor essen­cial, quan hi ha covid i quan no n’hi ha. #Prou vol dir que la page­sia neces­sita el com­promís de l’admi­nis­tració per superar el sotrac que fa 20 anys que dura. #Prou vol dir que ja és hora que l’admi­nis­tració legisli a favor de la page­sia si volem con­ser­var-la i no caure en la dependència total de les impor­ta­ci­ons d’ali­ments. #Prou vol dir que els page­sos també tenen dret a ven­dre a preu just i això no és un tema de soli­da­ri­tat, sinó de dig­ni­tat pro­fes­si­o­nal. #Prou vol dir prou! Ja n’hem abu­sat massa tots junts (els uns acti­va­ment i els altres de forma pas­siva). Ja hem car­re­gat massa els neu­lers.

l’orgull d’allò que és nos­tre. L’orgull de la nos­tra llen­gua, de la nos­tra terra, dels nos­tres tomàquets. Neces­si­tem pre­su­mir de les car­xo­fes del Prat, les mon­ge­tes del gan­xet i els pèsols de Lla­va­ne­res. A Cata­lu­nya tenim grans cui­ners que han situat el país com una des­ti­nació gas­tronòmica de referència, i grans cellers que ens rei­vin­di­quen cada dia com a país de vi. Ni els uns ni els altres no són res sense la terra. Ni ells ni nosal­tres no som res sense els que més esti­men la terra: els page­sos.