La guerra de Sánchez

El més sor­pre­nent de la invasió puti­nesca d’Ucraïna no és el fet que, mal­grat l’experiència adqui­rida pels rus­sos en el pira­teig informàtic i en les inter­ferències digi­tals en pro­ces­sos elec­to­rals, la bata­lla mediàtica l’esti­gui gua­nyant el pre­si­dent Zelenski per goo­gle­jada. El més sor­pre­nent tam­poc és que l’antic mono­lo­guista i còmic hagi mutat en un líder seriós que la resistència a l’inva­sor ja ha con­ver­tit en –estèril?– heroi naci­o­nal. El més sor­pre­nent són les estra­nyes ali­an­ces que els con­flic­tes armats tei­xei­xen més enllà d’anti­gues rancúnies. El govern polonès, per exem­ple, fins fa qua­tre dies alumne díscol que la UE tenia cas­ti­gat de cara a la paret per la seva tendència a esca­nyar els drets civils, ara seu al pupi­tre de pri­mera fila i treu matrícula d’honor als exàmens d’aco­llida i soli­da­ri­tat. Les anti­gues sus­picàcies han esde­vin­gut bona com­pa­nyo­nia, fins al punt de mer­ca­de­jar amb el pre­si­dent Biden la pos­si­bi­li­tat de cedir als resis­tents ucraïnesos els seus avi­ons de com­bat de fabri­cació soviètica . El règim iranià, abans demo­nit­zat per la supo­sada cursa atòmica i amb riva­li­tats atàviques amb el govern dels EUA –recor­dem l’epi­sodi dels ostat­ges a l’ambai­xada de Tehe­ran–, ara es deixa fes­te­jar per garan­tir petroli en cas que man­qui el rus. Res com­pa­rat amb la meta­mor­fosi de Nicolás Maduro, digne subs­ti­tut del seu pre­de­ces­sor, Hugo Chávez, el mateix que des del faris­tol de les Naci­ons Uni­des pro­cla­mava el tuf de Satanàs l’endemà que hi parlés el pre­si­dent Bush fill. “Que maques són les ban­de­res veneçolana i dels Estats Units quan estan de cos­tat”, afirma ara un des­co­ne­gut Maduro després de veure els ian­quis dis­po­sats a aixe­car-li l’embar­ga­ment petro­lier. Con­tra­dic­ci­ons de la guerra de Putin, en rea­li­tat per a nosal­tres la guerra de Sánchez d’ençà que va deci­dir for­nir Zelenski amb arma­ment espa­nyol. I Putin? Home, molta intel·ligència estratègica no sé si la té una per­sona que a la llista de països hos­tils hi ha posat Taiwan –l’existència del qual no reco­neix la seva ali­ada Xina– o Andorra, que no té exèrcit propi.