Abaixar la calefacció

Josep Bor­rell va tenir una idea sen­sa­ci­o­nal per reduir el cost de les matèries pri­me­res rus­ses i, de pas­sada, ofe­gar les finan­ces del bel·licista Vladímir Putin: que cada ciu­tadà abaixi un grau de no res la cale­facció de casa. Amb això sol, pel que sem­bla, es redui­ria en uns 10.000 mili­ons de metres cúbics el gas que Europa segueix com­prant a Rússia, i sobre­tot cada un de nosal­tres sen­ti­ria que con­tri­bu­eix moral­ment a la causa dels “bons”. És l’hora dels sacri­fi­cis, de “des­per­tar del somni del benes­tar” que les bom­bes sobre Ucraïna han fet volar pels aires, va dir l’alt repre­sen­tant d’Afers Exte­ri­ors d’Europa amb aquells ulls petits que, per­so­nal­ment, no li han donat cap resul­tat visi­ble en tot el temps que fa que diri­geix la diplomàcia de la Unió per evi­tar ni la mas­sa­cre de la població civil a Khàrkiv o Mariúpol ni la dependència energètica de Rússia. Aquesta és la classe de solu­ci­ons sàdiques que pro­po­sen els polítics d’Occi­dent, que deuen tenir el termòstat de les seves man­si­ons habi­tu­al­ment a 24 o 25 i no els ve d’un grau amunt o avall. Que pas­se­gin per qual­se­vol ciu­tat d’aquesta Europa del benes­tar que tant pre­go­nen: pot­ser els sor­prendrà com­pro­var quanta gent no sap ni què és un termòstat, quan­tes famílies s’arrau­lei­xen vora una estufa de butà, quan­tes altres s’han d’escal­far encara amb un bra­ser com fa cent anys, i quan­tes n’hi ha que raci­o­nen el con­sum de gas a la llar (i de llum, i de men­jar, i de lleure, i de trans­port) molt abans que Putin envaís el Don­bass. A quin pla­neta piru­leta viuen, aquests diplomàtics nos­tres amb sous d’alt exe­cu­tiu i men­ta­li­tat d’insecte?