La pau no té premi

Molts bar­ris i pobles s’estan mobi­lit­zant aquests dies en suport d’Ucraïna. S’orga­nit­zen col·lec­tes d’ali­ments i mate­rial de pri­mera neces­si­tat per als refu­gi­ats, i també s’orga­nit­zen esta­des de nens i famílies ucraïneses en el nos­tre país. La soci­e­tat civil ha anat un pas per davant de la diplomàcia, com també va pas­sar en la guerra dels Bal­cans. Una ajuda que pos­si­ble­ment no sem­pre va ben diri­gida: més que men­jar, és pos­si­ble que els refu­gi­ats neces­si­tin d’urgència altres pres­ta­ci­ons com ara mate­rial mèdic o d’higi­ene. I, sobre­tot, si es pre­gunta a ucraïnesos que veuen amb impotència la invasió mili­tar del seu país, segur que molts d’ells pre­fe­ri­rien drons i avi­ons mili­tars que res­pon­guin als bom­bar­de­jos rus­sos.

Ucraïna, amb totes les diferències, ens inter­pel·la d’alguna manera. Els cata­lans venim d’un procés polític molt intens, que ha sotmès a tensió les rela­ci­ons amb els nos­tres veïns espa­nyols en l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal i també social fins a límits que les actu­als gene­ra­ci­ons no coneixíem. Per sort, és clar, sense arri­bar als nivells de les inva­si­ons mili­tars d’Ucraïna. I sem­pre amb la pau i el diàleg com a ban­dera. En aquest sen­tit, caldrà algun dia posar en relleu, o cri­ti­car si és el cas, la decisió d’aixe­car el peu de l’acce­le­ra­dor, abai­xar els braços i no defen­sar la república pro­cla­mada. Aquest gest, pater­na­lista per part dels líders del procés, cri­ti­cat com a irres­pon­sa­ble, frívol o sim­ple­ment com un engany des de l’altre bàndol, va apa­gar dolo­ro­sa­ment una mobi­lit­zació tensa que havia arri­bat a un moment crític l’1 i el 3 d’octu­bre. El procés anava de debò. Hi havia una part de la soci­e­tat molt nom­brosa, mobi­lit­zada del tot i dis­po­sada en milers de per­so­nes a fer front a la repressió de l’Estat. En l’àmbit humà, hau­ria tin­gut uns cos­tos que algú no va voler assu­mir. En l’àmbit polític i històric, els inde­pen­den­tis­tes ho estan pagant amb escreix. Les enques­tes d’aquesta set­mana així ho asse­nya­len. La pau té un preu molt alt, i no és tan espec­ta­cu­lar com la guerra, i ningú no l’agra­eix. Men­tres­tant.