Desemparats

A prin­cipi d’aquest mes, es va sub­has­tar a Bar­ce­lona un dibuix inèdit que Picasso va crear a la capi­tal cata­lana, amb una vista de fons de la capi­tal cata­lana sobre una tar­geta de la mer­ce­ria dels ger­mans Junyer Vidal, amics cata­lans de l’artista. Un picasso cata­laníssim, i blau, un dels seus períodes més apre­ci­ats, que va adqui­rir per 80.000 euros un col·lec­ci­o­nista par­ti­cu­lar no català . Cap admi­nis­tració pública cata­lana s’hi va interes­sar, ni l’Ajun­ta­ment, titu­lar de l’únic museu del món que Picasso va nodrir de dona­ci­ons per situar Bar­ce­lona al mapa, ni la Gene­ra­li­tat, que no va pre­ci­sa­ment sobrada de picas­sos en les seves col·lec­ci­ons. Tam­poc va moure un dit el Minis­teri de Cul­tura, amb la seva apa­tia crònica per cobrir les neces­si­tats patri­mo­ni­als de la perifèria de Madrid, però ben des­pert a l’hora de com­prar l’Arxiu Lafu­ente, un con­junt de més de 130.000 obres que tute­larà el museu Reina Sofía, mol­tes de les quals cata­la­nes, com les de l’efer­ves­cent escena under­ground dels anys setanta, que cap ins­ti­tució cata­lana es va pre­o­cu­par de pre­ser­var tot i el perill que cor­rien de des­a­parèixer. I amb pre­ce­dents com aquest con­ti­nuem sense apren­dre la lliçó i la fuga de lle­gats cul­tu­rals ens empo­breix cada dia que passa, frus­trats pel des­em­pa­ra­ment dels d’aquí i els d’allà.