Refugiats de primera i de segona

La demos­tració de soli­da­ri­tat ins­tantània amb els dam­ni­fi­cats de la guerra d’Ucraïna, tan digna de ser elo­gi­ada (un ser­vi­dor també ho ha fet des d’aquesta mateixa secció), con­trasta amb el tracte menys afa­ble (per dir-ho fina­ment) que dis­pen­sem a refu­gi­ats d’altres lati­tuds, posem per cas els que arri­ben en pas­te­res des de guer­res o misèria. Casu­al­ment, aquests no són de pell clara sinó fosca; d’una deter­mi­nada religió que a molts no cau tan bé com la dels ucraïnesos; no són de països amb els quals als nos­tres gover­nants els interessa que­dar bé, sinó de ter­res que no impor­ten a ningú... La diferència de tracte no se sosté amb cap argu­ment ètica­ment rao­na­ble. O pot­ser sí: actuem com cor­res­pon a una soci­e­tat impre­sen­ta­ble.