D’injustícies i lluites compartides

El líder ambi­en­ta­lista indígena q’eqchi’ Ber­nardo Caal Xol va que­dar dijous pas­sat en lli­ber­tat després de qua­tre anys engar­jo­lat a la presó de Cobán (Gua­te­mala) per haver lide­rat la resistència a la cons­trucció d’una hidroelèctrica als rius Oxec i Cahabón, pro­jecte en el qual par­ti­cipa l’empre­sari espa­nyol Flo­ren­tino Pérez. “La lluita con­ti­nua”, va dir només recu­pe­rar la lli­ber­tat, perquè aquests rius són la super­vivència de la seva cul­tura. No només són sagrats, sinó que depe­nen d’ells per a la pesca, l’agri­cul­tura i l’accés a l’aigua. Ber­nardo Caal ha sor­tit en lli­ber­tat i això és una bona notícia, però sobre ell encara pesa una con­demna injusta com ho són els 1.520 dies que va estar empre­so­nat. Com ho és cada dia que pas­sen a l’exili els líders polítics cata­lans per la repressió de l’Estat espa­nyol.