Mayol i les nuclears

Estic pen­dent que Imma Mayol -que, per convèncer els bar­ce­lo­nins que la tor­nin a situar a l’Ajun­ta­ment ha pro­po­sat que la capi­tal encapçali la lluita con­tra el canvi climàtic- recu­lli el que diu el recent informe sobre la qüestió del Grup Inter­go­ver­na­men­tal de l’ONU, cone­gut amb les sigles IPCC. Els experts inter­na­ci­o­nals hi pre­sen­ten una bate­ria de pro­pos­tes per inten­tar reduir la incidència humana en l’escal­fa­ment de la Terra i... oh, sor­presa!, oh, ana­tema!, hi han inclòs l’impuls a l’ener­gia nuclear, que, com se sap, no con­tri­bu­eix a l’efecte hiver­na­cle.

És a dir: Nucle­ars, sí gràcies! Suposo que Mayol, a des­grat de con­si­de­rar-se anti­sis­tema, deu estar a favor de les Naci­ons Uni­des i deu reconèixer l’auto­ri­tat dels científics de pri­mer nivell que for­men part de l’IPCC. Tan­ma­teix, que jo sàpiga, fins ara no ha comen­tat res sobre l’informe, i això que cada dia l’entre­vis­ten i reen­tre­vis­ten. Pot­ser no se’n deu haver assa­ben­tat...

Per part meva, con­fesso que no sé quin camí és l’encer­tat, però trobo que l’ener­gia nuclear no s’ha de des­car­tar d’entrada, sinó estu­diar el seu poten­cial amb seri­o­si­tat i evi­tant l’habi­tual pam­fle­tisme. Per cert, tam­poc se sap què pen­sen els eco­lo­gis­tes de debò sobre els bio­com­bus­ti­bles. Ara: com que Hugo Chávez i Fidel Cas­tro hi estan en con­tra, és pro­ba­ble que Mayol i Saura també. A més, el bio­com­bus­ti­ble el pro­mo­ci­o­nen, entre d’altres, els Estats Units, que tenen grans plan­ta­ci­ons de panotxa i volen depen­dre menys dels com­bus­ti­bles fòssils, en mans de països, com és el cas de la Veneçuela cha­vista, amb règims polítics gens reco­ma­na­bles.