Tempesta especulativa

El dis­curs de la guerra ho suporta tot, però no és l’escas­se­tat la que incen­dia els preus, sinó una espe­cu­lació a la qual no es vol posar fre. L’ener­gia que inflama l’IPC és també una de les claus amb les quals el Krem­lin finança el con­flicte, i frena l’efecte de les san­ci­ons. Així Putin con­ti­nua venent-nos gas i petroli, amb con­trac­tes que són els matei­xos que abans de la guerra. Entre Iber­drola, Naturgy i Endesa van gua­nyar 6.500 mili­ons de bene­fici net l’any pas­sat, 2.000 més que l’ante­rior, men­tre es dupli­cava el preu de la llum. Sánchez ha posat sobre la taula una xifra simi­lar en ajuts, mal­grat un dèficit públic ara ja del 121%. Pilota enda­vant fins al 30 de juny. El pla es queda curtíssim i elu­dei­xen can­vis estruc­tu­rals: com taxar amb més impos­tos les grans for­tu­nes i les elèctri­ques, inter­ve­nir el mer­cat elèctric amb topalls més ele­vats o inver­tir en reno­va­bles. Soci­a­lis­tes i Podem inten­ten fer front a la pobresa amb una rebaixa de 6 euros –tres cafès amb llet– en la fac­tura de la llum. La des­pesa mili­tar s’incre­menta en mili­ons i a cop de xiu­let de l’OTAN, sense ni neces­si­tat de jus­ti­fi­car-se.

El moment remet al pla Zapa­tero del 2008: roton­des i dis­cur­sos sobre com n’eren d’immu­nes els bancs espa­nyols al cata­clisme. Vam aca­bar abo­cant-los 60.000 mili­ons en ajuts, que no han tor­nat. La tem­pesta de la recessió aixeca el cap per l’horitzó. L’alter­na­tiva no és alter­na­tiva, sinó apro­fun­dir en el saqueig: el PP i la seva pro­posta fis­cal perquè els qui més tenen gua­nyin més. Les dre­tes i els oli­go­po­lis cor­ren a arra­bas­sar el que els dei­xen les esquer­res a La Mon­cloa. Quasi tot.