L'enorme por a l'abstenció

La por es palpa als actes elec­to­rals. L’han escam­pada en la inti­mi­tat els res­pon­sa­bles del PSC i de Con­vergència i Unió. Una por al descrèdit, una vegada més, perquè, segons diuen entre espan­tats i ate­mo­rits, podria haver-hi una gran abs­tenció. Al vol­tant del 50 per cent.

L’abs­tenció dels can­sats. Ells en tenen una gran part de la culpa. A Espa­nya el PSOE i el Par­tit Popu­lar han par­lat de l’ETA. Bàsica­ment han fet cam­pa­nya etarra. Aznar, l’ariet amb melena, ha anun­ciat una nova guerra civil.

Els dos par­tits, a instàncies bàsica­ment del PP, han vol­gut con­ver­tir unes muni­ci­pals en unes primàries de les gene­rals que s’hau­rien de fer al març. Perquè se’n refo­ten, dels ajun­ta­ments, i després afir­ma­ran que han après la lliçó fins a l’endemà, que l’obli­da­ran.

A Cata­lu­nya els grans par­tits les han vis­tes, aques­tes elec­ci­ons, com una revàlida. Aquí tenim política pròpia. Quina ale­gria. No fem primàries sinó revàlides. Es tracta, doncs, de demos­trar que el tri­par­tit l’encerta o que l’espi­fia. Enho­ra­bona. Els diri­gents intu­ei­xen que la gent està can­sada. Per això tot­hom parla de canvi. El gran canvi. Mare­dedéuse­nyor.

Però, a l’hora de les grans pro­cla­mes, res no can­via perquè diu­menge els elec­tors sem­bla que hagin de deci­dir els inte­grants del Par­la­ment i no pas els dels con­sis­to­ris. Hi ha por perquè els par­tits saben que amb el pecat por­ta­ran la penitència. El pecat del dis­curs equi­vo­cat i la penitència abs­ten­ci­o­nista. Si només vota el 50 per cent de l’elec­to­rat, els par­tits petits faran l’agost. Ani­ran a urnes els més mili­tants. És pos­si­ble que entri als ajun­ta­ments una fauna de pèl exòtic a defen­sar cau­ses eter­na­ment obli­da­des i estra­nyes revo­lu­ci­ons encara pen­dents.

Encara la cosa pot tenir una certa gràcia. I una incerta glòria.