El drac aparca a la Devesa

Aquest any Sant Jordi cau en dis­sabte, que podria ser un dia qual­se­vol però no ho és. És el dia també de les com­pres i els encàrrecs, de vida social, i això dina­mita la pau giro­nina entre els que con­ce­ben la diada com un ram­ble­jar amunt i avall, i els que pre­fe­rei­xen quel­com més i en el nou emplaçament de la Devesa.

Anem a pams. És un dia per anar a com­prar o és un dia de cele­bra­ci­ons? Volem com­prar roba, saba­tes o mit­jons entre parada i parada de lli­bres? És una mix­tura de tra­dició i con­su­misme? Els giro­nins immor­tals volen que es res­pecti la tra­dició i es man­tin­gui viu l’eix comer­cial de la ciu­tat. Sos­te­nen que Girona és això: la Ram­bla, Ciu­ta­dans, plaça Cata­lu­nya. És cert que el 2021, en plena pandèmia, es va deci­dir tras­lla­dar la fes­ti­vi­tat de Sant Jordi a la Devesa a fi de res­pec­tar les distàncies de segu­re­tat. Però ara els motius per a man­te­nir aquest canvi de lloc s’han plan­te­jat no només per un tema d’espai, sinó també d’essència, i aquí sor­gei­xen els defen­sors del Sant Jordi 2.0.

Aquests ani­men amb la idea que la diada pot ser també l’excusa per gau­dir de més vida cul­tu­ral a la ciu­tat, ame­nit­zar-la amb con­certs, acti­vi­tats lúdiques, etc. Aquest cos­tat del ring visu­a­litza que el Sant Jordi podria ser el bri d’una nova via d’entre­te­ni­ment per a les famílies, i quin millor espai que a la Devesa?, un lloc tan tra­di­ci­o­nal com bucòlic de Girona i que podria emu­lar la Fira del Lli­bre de Madrid, que s’ubica al parc del Retiro. Defen­sen que la Devesa apor­ta­ria tot allò neces­sari sense els incon­ve­ni­ents d’atapeïment que pro­voca el cen­tre i per­me­tria enca­bir-hi no només les para­des de lli­bres i roses, sinó també bar­ra­ques, esce­na­ris, etc. En con­tra d’aquesta posició tro­baríem pro­ba­ble­ment els veïns que es quei­xen pels temes de con­ta­mi­nació medi­am­bi­en­tal, o aquells que veuen com es des­na­tu­ra­litza aquesta tra­dició per a un xou con­su­mista més del món actual. En resum, com s’ha escrit en ante­ri­ors oca­si­ons, les tra­di­ci­ons ens estan contínua­ment pre­gun­tant quina ha de ser la seva essència, ser com sem­pre o ser rees­cri­tes. Ei!, i no obli­dem el deno­mi­na­dor comú de totes: els pro­ble­mes de mobi­li­tat pro­vo­cats per la riuada de visi­tants per acce­dir a la ciu­tat. Així, doncs, facin les seves jugues­ques sobre si ens que­dem qui­ets o ens movem, o si ens movem per fer que tot quedi igual.