Tribuna
Refugiades i traficades
Quasi quatre milions de persones, sobretot dones i mainada, han tingut que fugir d’Ucraïna. La invasió de Rússia sobre el seu país les ha expulsat. Un èxode extrem enmig dels bombardejos, creuant centenars de quilòmetres a peu i fent front a temperatures gèlides per sota dels zero graus. Moltes d’elles perdudes enmig de multituds sense saber gaire on anar, amb el cor encongit per la por a un present incert i un futur inexistent, i alhora per l’enyor d’aquells a qui deixaven al front.
Una de les derivades d’aquesta sortida massiva de persones refugiades en una situació d’extrema vulnerabilitat és el risc de caure en mans de xarxes de crim organitzat que aprofiten aquestes situacions per a poder aconseguir el que ells consideren nova mercaderia. Comprar i vendre persones. Pur mercadeig de vides. Algunes seran venudes, sobretot les criatures, i altres explotades sexualment i laboralment, principalment les dones. I és que les víctimes del tràfic es converteixen en purs objectes del patriarcat, es deshumanitzen en extrem i s’exploten per aconseguir-ne el màxim rendiment econòmic possible.
Perquè el tràfic d’éssers humans (TEH), tot i ser una realitat força coneguda, dissortadament encara està massa invisibilitzada. La seguim negant de forma global, probablement perquè ens fa de mirall, ens interpel·la, perquè no podem oblidar que si es capta, se segresta, s’explota, es ven... és perquè algú compra, perquè, en definitiva, algú demanda. I l’èxode de les persones refugiades esdevé un context ideal per als grups de crim organitzat per a traficar amb dones i mainada. I és que no podem oblidar que el 70% de les víctimes de TEH, segons l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) són dones i menors. La major part de les víctimes són captades en situació de vulnerabilitat social, econòmica, emocional, jurídica... i en aquest cas la guerra situa les dones i la mainada en una situació de risc extrem. I aquests moments són aprofitats pels criminals per a oferir falses propostes de transport, allotjament o fins i tot oferir una opció de vida. Perquè en el caos és on els traficants operen de forma òptima.
Davant tot això, dies enrere la Comissió Europea recomanava als diferents estats augmentar les accions per a protegir aquestes persones que són un clar objectiu per a les màfies. Com sempre les entitats no governamentals han anat més ràpid que les institucions, ja sigui en la detecció del problema i les propostes d’acció. De fet algunes d’aquestes ONG ja fa setmanes que han informat de com grups criminals treien orfes d’Ucraïna, fent-se passar per familiars, creuant la frontera conjuntament. Mainada desapareguda que serà venuda o explotada. Perquè no podem oblidar que traficar amb dones i mainada és un tret distintiu de la major part de les emergències que hem viscut històricament.
El risc de ser traficades no acaba quan creuen la frontera d’Ucraïna, sinó que en moltes ocasions les xarxes de crim organitzat són transnacionals i per tant es troben arreu, i és clar, també a casa nostra. I a mesura que més s’allarga la guerra, més augmenta el risc. Perquè no podem oblidar que ara qui fuig d’Ucraïna són persones que abans no havien pogut fer-ho per recursos propis o perquè tampoc sabien on podien anar. Perquè no tenien alternatives. Aquelles persones que sempre queden enrere, fins i tot a l’hora de fugir de la guerra. Persones amb menys recursos, menys opcions de destí, menys alternatives familiars a les quals recórrer... aquelles famílies o dones sense rumb, sense ningú que les esperi enlloc, esdevenen un objectiu perfecte.
per això és essencial tenir clar que el risc no finalitza a les fronteres d’Ucraïna, perquè aquí, a casa nostra, i en altres països europeus també poden ser captades. Caldrà estar amatents a aquesta realitat i construir projectes de vida i entorns segurs. Per molt que ens sobti, aquesta extrema realitat conviu amb nosaltres i no comença ni acaba amb les persones refugiades de la guerra d’Ucraïna, sinó que desgraciadament és una de les xacres més lesives de la nostra societat. Un problema global que es manifesta també a casa nostra i que ataca frontalment els drets humans i qualsevol concepció d’humanitat.
