Opinió

anàlisi

ESTEVE VILANOVA

Europa se’ns en va

Fa un temps, molt abans del procés, quan les expor­ta­ci­ons de Cata­lu­nya van començar a des­pun­tar, els poders econòmics, polítics i periodístics de Madrid van començar a dir: “Cata­lu­nya se’ns en va.” Amb aquesta expressió, expli­ci­ta­ven el parany, per ells, que les expor­ta­ci­ons cata­la­nes a l’estran­ger aug­men­tes­sin massa i reduïssin la dependència del mer­cat espa­nyol. Els aflo­rava el sen­tit de con­trol econòmic a través de la dependència del mer­cat naci­o­nal. Ells, que quan els plaïa orga­nit­za­ven a tot Espa­nya, i públi­ca­ment, boi­cots dels pro­duc­tes i ser­veis d’empre­ses cata­la­nes, temien que la dis­mi­nució de la dependència els afeblís el poder. A casa nos­tra, cap orga­nit­zació empre­sa­rial va dir res d’aques­tes pràcti­ques, ni es va quei­xar, la qual cosa no deixa de ser inver­sem­blant, perquè s’entén que l’objec­tiu prin­ci­pal de les asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als cata­la­nes és defen­sar les empre­ses cata­la­nes.

Ho vam veure amb Foment el juliol del 2019, quan l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana va crear un web i una cam­pa­nya publi­citària en què s’infor­mava dels pro­duc­tes i les empre­ses cata­la­nes que eti­que­ta­ven en català, ano­me­nada “con­sum estratègic”. Foment ho va denun­ciar a l’Auto­ri­tat Cata­lana de la Com­petència per con­ducta anti­cor­po­ra­tiva i per com­petència des­lle­ial i, a més, va dema­nar mesu­res cau­te­lars al jut­jat mer­can­til. Un plet que encara no s’ha resolt.

Diu­menge pas­sat, la pre­si­denta de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, Mònica Roca, feia un arti­cle en aquest mateix diari en què posava en negre sobre blanc l’estratègia del govern espa­nyol a l’hora de repar­tir els fons Next Gene­ra­tion i denun­ci­ava l’obs­cu­ran­tisme del procés d’adju­di­cació d’aquests diners, la falta de par­ti­ci­pació i, com a con­seqüència, una vegada més, de dis­cri­mi­nació. De la pri­mera entrega de l’any 2021, de 24.200 mili­ons d’euros, que la UE ha lliu­rat a Espa­nya del Meca­nisme de Recu­pe­ració i Resiliència, entre les trans­ferències, els con­cur­sos i les assig­na­ci­ons a dit, Cata­lu­nya només n’ha rebut el 7,8%, quan pel pes del PIB hau­ria d’haver estat el 19%. No és estrany que no es doni infor­mació i a la Gene­ra­li­tat només se li deixa lliu­rar els diners que rep i que són fina­lis­tes. És evi­dent que aquests recur­sos tenen una importància estratègica, perquè, ben ges­ti­o­nats, hau­rien de tenir un efecte impor­tant en la moder­nit­zació d’infra­es­truc­tu­res i en la trans­for­mació de la nos­tra eco­no­mia de cara als nous temps que arri­ben.

El fet que la inflació avançada publi­cada el dia 30 del mes pas­sat sigui del 9,8% és una notícia molt dolenta i trenca les pre­vi­si­ons massa opti­mis­tes del govern espa­nyol. Dit ras i curt, ja som un 10% més pobres. El govern espa­nyol està en “mode reac­tiu” i no “pro­ac­tiu” i, des­gra­ci­a­da­ment, quan són molts els pro­ble­mes i els dam­ni­fi­cats, és una mala estratègia anar al dar­rere. Ho hem vist amb la crisi del trans­port, en què ha reac­ci­o­nat molt més tard que els seus homòlegs euro­peus, i ha dei­xat que s’inflamés el sec­tor per començar a tro­bar solu­ci­ons. Amb una inflació que no es veia des del 1984, s’està for­mant la tem­pesta per­fecta per entrar en una època de grans con­vul­si­ons i de con­flic­ti­vi­tat que reque­rirà molta cin­tura, i no sé si en tin­dran prou. Fun­cas ha cal­cu­lat que aquest nivell d’inflació ens cos­tarà un 1% del PIB, 10.000 mili­ons d’euros en la fac­tura de les pen­si­ons, i la inflació retraurà 16.700 mili­ons d’euros de les llars.

La inflació també exer­cirà una pressió molt forta al Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), perquè, a més de reti­rar la “barra lliure”, que ja ha anun­ciat que ho faria, pot­ser ho haurà de fer més ràpid del pre­vist i haurà de començar a apu­jar els interes­sos, que és el que li recla­men fa temps els països ano­me­nats “fru­gals”. Serà a par­tir d’aquí que començarem a notar les reta­lla­des i els copa­ga­ments, i tor­na­rem a estar al dia d’aque­lla vella cone­guda “prima de risc” i de la moro­si­tat.

I per què l’Estat espa­nyol és líder en inflació? Men­tre que nosal­tres tenim un 9,8% d’inflació, França té el 5,1%; Por­tu­gal, el 5,3%; Itàlia, el 7%; Ale­ma­nya, el 7,6%, i l’euro­zona, el 7,5%. El preu de l’elec­tri­ci­tat al febrer res­pecte a l’any pas­sat ha aug­men­tat un 43,7% a Espa­nya, men­tre que a la resta de l’euro­zona, un 32%. Tots aquests dife­ren­ci­als ens fan per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat i, si no els tan­quem ràpid, pot­ser un dia també aca­ba­rem dient que Europa se’ns en va.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia