El sainet dels Jocs d’hivern

A qua­tre mesos de la doble con­sulta i a vuit anys que es puguin orga­nit­zar final­ment, o no, con­fesso que el tema dels Jocs d’hivern ja cansa més que haver par­ti­ci­pat en totes les com­pe­ti­ci­ons jun­tes. El sai­net, sobre­tot polític, està aga­fant un caire ridícul que fa tom­bar d’esquena. I tot perquè Cata­lu­nya no torni a situar-se al mapa inter­na­ci­o­nal sota el parai­gua de la marca Bar­ce­lona. I això a alguns els cou, i molt. Una altra cosa és si és encer­tat orga­nit­zar uns Jocs d’hivern en l’actual con­text, i si les pro­me­ses de bene­fi­cis per al Piri­neu seran reals, o només per a alguns. I, sin­ce­ra­ment, em pre­o­cupa més el que no es fa ni s’ha fet per evi­tar el des­po­bla­ment d’aquest ter­ri­tori o perquè la gent s’hi gua­nyi la vida. I això passa ara.