Resistència cinèfila

Fa poc vaig man­te­nir una con­versa on-line amb mem­bres de la Fede­ració Cata­lana de Cine­clubs, en els quals es manté viva l’experiència de for­mar part d’una comu­ni­tat de per­so­nes que es reu­nei­xen per cele­brar el cinema veient pel·lícules jun­tes. Per­so­nes sense com­ple­xos per con­si­de­rar-se cinèfiles d’una manera sen­zi­lla, sense trans­cendència: esti­men el cinema pel plaer, l’emoció i els conei­xe­ments donats. Em va resul­tar esti­mu­lant “reu­nir-me” amb per­so­nes cinèfiles perquè, encara que tin­gui amis­tats amb les quals segueixo par­lant de pel·lícules, soc cons­ci­ent que el cinema va ocu­pant un lloc resi­dual dins del món audi­o­vi­sual, que cada cop forma menys l’ima­gi­nari col·lec­tiu i així va per­dent-se la trans­missió de la seva memòria, que ha dei­xat de tenir importància com una forma de cul­tura. No sé fins a quin punt n’és causa o con­seqüència, però és sig­ni­fi­ca­tiu que pràcti­ca­ment hagin des­a­pa­re­gut els pro­gra­mes tele­vi­sius en català sobre cinema. TV3 ara pot fer cas d’Alcarràs, cosa que em sem­bla fantàstica, però ha dei­xat de tenir aque­lla mena de pro­gra­mes (gràcies, Jaume Figue­ras) que infor­ma­ven sobre l’actu­a­li­tat cine­ma­togràfica amb conei­xe­ment i gràcia per entre­te­nir. De fet, he de con­fes­sar que he apro­fi­tat la “xer­rada cine­cu­blista” per sal­dar un deute: expres­sar la meva indig­nació pel tan­ca­ment a Betevé de La car­te­llera (i Àrtic i La família Bar­ris) i la meva soli­da­ri­tat amb les com­pa­nyes (Marta Armen­gou al cap­da­vant) que feien amb tanta qua­li­tat aquest infor­ma­tiu cine­ma­togràfic. S’ha de dir que només resta un pro­grama tele­vi­siu sobre cinema a Cata­lu­nya: no és a cap cadena pública, sinó en una de pri­vada, TVGi, que segueix pro­duint Torna-la a tocar, Sam, conduït per Pitu Anaya.