Feina feta a Educació

Admiro els mes­tres. En públic m’he tret el bar­ret mol­tes vega­des en defensa del pro­fes­so­rat, un ofici que con­si­dero fona­men­tal per a una terra que es vul­gui noble, culta, rica, lliure, des­vet­llada i feliç, per dir-ho en ter­mes d’Espriu. I encara més per a un país que, com el nos­tre, vol ser un sol poble en ter­mes de Can­del. Però sen­tia diven­dres els sin­di­cats anun­ci­ant que “el ter­cer tri­mes­tre no serà tran­quil” i em pre­gun­tava si són cons­ci­ents de la incom­prensió que aquesta amenaça genera en una gran part de la soci­e­tat, de la deso­ri­en­tació que pro­voca el calaix de sas­tre de les rei­vin­di­ca­ci­ons d’uns sin­di­cats que han por­tat molts mes­tres a la vaga durant cinc dies del mes de març, bar­re­jant temes estric­ta­ment labo­rals (i legítims, no cal dir-ho) amb rei­vin­di­ca­ci­ons del con­junt del sec­tor edu­ca­tiu en ter­mes que no com­par­tei­xen les famílies, ni els alum­nes, ni part del pro­fes­so­rat, com ara l’avançament del curs esco­lar. Segur que les coses es podrien fer millor, ho ha admès el mateix con­se­ller. Segur que s’ha de tro­bar més pres­su­post i més ràpid per rever­tir les reta­lla­des. I segu­ra­ment les rei­vin­di­ca­ci­ons dels sin­di­cats aju­da­ran a fer que les coses es facin millor. Però, d’entrada, l’impor­tant és que les coses es facin. I el cert és que tenim un govern que ha posat fi als con­certs a les esco­les que segre­guen per sexe, que el curs que ve reduirà les ràtios a 20 alum­nes o menys per grup, que fa gratuïta l’esco­la­rit­zació de P2, que ha reforçat l’FP perquè els alum­nes de 4t d’ESO tin­guin plaça en l’àmbit pro­fes­si­o­nal que triïn, i que ha estat capaç d’esco­la­rit­zar més de 2.500 infants refu­gi­ats d’Ucraïna en un temps rècord. I, a més, ha can­viat el calen­dari esco­lar, una mesura que majo­ritària­ment ha estat ben rebuda.