Lectors

Si mireu el calen­dari veu­reu que fal­ten deu dies perquè arribi Sant Jordi. Però per sort els lli­bres hi han sigut tot l’any. En aquests temps de pandèmia s’ha demos­trat que la paraula escrita, que el lli­bre, ha omplert el buit de la soli­tud, ha escurçat les distàncies, ha permès sor­tir de casa per viure altres vides, per viat­jar arreu i a d’altres èpoques, i fer-ho sense por, i ens ha permès obrir-nos de mires i de cor, mal­grat el con­fi­na­ment. Em direu que això ja ho sabíem, que aquesta pos­si­bi­li­tat que ofe­reix el lli­bre ja la coneixíem, però sovint convé recor­dar allò que mol­tes vega­des, per molt cone­gut o massa obvi, se’ns oblida, i és el que allò té d’essen­cial. En aquest cas, el lli­bre i la vida que hi ha al seu vol­tant, que no s’ha atu­rat, ans al con­trari. Quan s’han aixe­cat les res­tric­ci­ons, els lli­bres han ocu­pat l’espai que no tenien però que els per­to­cava. Vull dir-ho i asse­nya­lar-ho perquè cons­tato que, després de molts anys de rei­vin­di­car-ho, trobo que aquest espe­rit, el que es mani­festa una mica abans d’arri­bar a Sant Jordi, s’ha acon­se­guit, final­ment, que sigui pre­sent la resta de l’any. Fes­ti­vals, tro­ba­des, con­ver­ses, clubs, pòdcasts, pre­sen­ta­ci­ons, rutes i iti­ne­ra­ris, pro­gra­mes, book­tu­bers, jor­na­des i un munt d’acti­vi­tats literàries de tots els gèneres i per a tots els públics que s’este­nen i s’espon­gen per tot el calen­dari. I amb això s’acon­se­gueix deses­ta­ci­o­na­lit­zar el lli­bre com aquell pro­ducte que, no fa tants anys, només se’n par­lava pels volts del 23 d’abril. I és mèrit de tot­hom. Ara, però, aquest espe­rit l’hem de saber man­te­nir amb res­pecte i rigor. I és feina de tots, també, que sigui un èxit dura­dor en el temps. Lec­tors, lli­bre­ters, edi­tors, bibli­o­te­ques, esco­les, ins­ti­tu­ci­ons i autors hem de tre­ba­llar i empènyer amb aquesta idea per enfor­tir i eixam­plar les xar­xes literàries perquè cada lec­tor trobi el seu lli­bre i que aquell lli­bre arribi a molts lec­tors.