Més pobres i desconfiats

Els preus no paren de pujar. Ja no n’hi ha prou amb com­prar mar­ques blan­ques. Amb una inflació situ­ada ja en el 9,5% mol­tes famílies el que fan és no com­prar. Anar reduint a la mínima expressió la llista de la com­pra. I també els desit­jos. El govern català es reu­neix, una vegada i una altra. Ja té quan­ti­fi­cat el cost econòmic de la guerra. 750 mili­ons d’euros, diuen. I pro­me­ten con­sens, un front comú per dema­nar més diners a Madrid. Com si això fos tan fàcil... I, men­tres­tant, arri­ben els fons euro­peus, els Next Gene­ra­tion, els que ens havien d’obrir les por­tes del futur després de la pandèmia... Però aquests ni els veiem, és clar... Ja esta­ven adju­di­cats abans de la guerra. Algú es pot sor­pren­dre de la des­a­fecció cap a la política?