Economia, guerra, aliats i estratègia

Des del 24 de febrer el cor d’Europa està en fla­mes. La invasió russa a Ucraïna ens ha tor­nat al mal­son del que som capaços de fer els humans quan tenim con­flic­tes psi­cològics mal resolts. Putin és un tarat psi­cològic que ha estat incapaç d’accep­tar que l’URSS es va esfon­drar i els països, com les per­so­nes, volen ser lliu­res i no sot­me­sos als capri­cis d’un dic­ta­dor impe­ri­a­lista. Però Putin té tanta mal­dat com poder des­truc­tiu i ho està apli­cant en la invasió de la veïna Ucraïna. Ja ho va fer abans amb Txetxènia i a Síria. Les seves guer­res són de des­trucció mas­siva i sense cap con­tem­plació amb la població civil i, a més de la gran quan­ti­tat de morts i ferits, ha pro­vo­cat cinc mili­ons de refu­gi­ats. Aquest sis­tema de guerra primària sem­pre pro­voca molta des­trucció, des­trucció vol­guda, i molts morts i ferits civils, morts i ferits vol­guts, per pro­vo­car el ter­ror. És veri­tat que Ucraïna, tot i la seva manca d’equi­pa­ment mili­tar, ha mos­trat una resistència molt impor­tant, pròpia dels que es defen­sen dels inva­sors i del sot­me­ti­ment. Un fet sig­ni­fi­ca­tiu és que ja hagin mort a Ucraïna vuit gene­rals rus­sos, i l’enfon­sa­ment del vai­xell insígnia del mar Negre, el Mos­cou, a més de la des­trucció de molts tancs i mate­rial de guerra de l’inva­sor.

La invasió de Putin ha pro­vo­cat una reacció, pro­ba­ble­ment ines­pe­rada per la con­tundència, dels països occi­den­tals que li supo­sarà un cost molt impor­tant. De fet, ja hi ha fonts, com el Banc Mun­dial, que diuen que Rússia ha entrat en recessió i que el seu PIB hau­ria cai­gut un 11%, tot i que el PIB d’Ucraïna s’enfon­sarà un 45% aquest any. I per tro­bar una des­trucció sem­blant hauríem de retro­ce­dir a èpoques de la Segona Guerra Mun­dial. Segons fonts de Kíiv ja actu­al­ment hi ha més de 14.000 edi­fi­cis resi­den­ci­als des­truïts, 800 edi­fi­cis de més de dotze pisos d’alçada, i 72.000 habi­tat­ges par­ci­al­ment des­truïts, a més d’hos­pi­tals, edi­fi­cis públics, empre­ses i infra­es­truc­tu­res viàries. El Cen­tre d’Inves­ti­gació de Política Econòmica de Lon­dres ha quan­ti­fi­cat en dos mesos prop d’un bilió d’euros en capi­tal social des­truït. Les esti­ma­ci­ons que de moment fa el FMI per a la recons­trucció són que es neces­si­tarà més de 4.000 mili­ons d’euros men­su­als d’ajuda i Blo­om­berg quan­ti­fica que el total pot arri­bar a ser de 555.000 mili­ons d’euros. Això superarà en 12.000 mili­ons del total que els EUA van apor­tar en el Pla Mars­hall per recons­truir Europa després de la Segona Guerra Mun­dial. Els eco­no­mis­tes que ho han cal­cu­lat dema­nen a Kíiv que demandi el govern de Rússia per danys i per­ju­di­cis i es podrien fer ser­vir els 926.000 mili­ons de dòlars requi­sats en bancs occi­den­tals i, si és el cas, pena­lit­zar amb un impost les impor­ta­ci­ons de gas i petroli rus.

La guerra de Putin també ha pro­vo­cat una pun­tada de peu al tau­ler de les ali­an­ces i ha extre­mat el risc. En aquests moments Ale­ma­nya té greus pro­ble­mes repu­ta­ci­o­nals per la seva dependència del gas i el petroli rus­sos, una situ­ació molt incòmoda que fins i tot es tra­du­eix en con­flic­tes en la mateixa coa­lició de govern. La Rússia de Putin haurà dei­xat de ser un aliat comer­cial de con­fiança i l’eco­no­mia occi­den­tal haurà de fer esforços per mini­mit­zar el risc que ani­ran per dos camins: tro­bar nous sub­mi­nis­tra­dors i enfor­tir i acce­le­rar la tran­sició energètica. Però en aquest compàs d’espera de la trans­for­mació els cos­tos seran impor­tants.

La UE ha d’apro­fi­tar aquest con­tra­temps greu per desen­vo­lu­par una política d’ali­an­ces més sòlida, amb política exte­rior més unitària i enfo­cada als interes­sos euro­peus, i això també ens porta necessària­ment, i ho hem vist clara­ment ara, a tenir una política de defensa pròpia, i coor­di­nada amb l’OTAN, perquè ja hem vist on ens poden por­tar les polítiques de des­ar­ma­ment. L’èxit de diu­menge pas­sat d’Emma­nuel Macron atu­rant l’extrema dreta a França, i de l’eslovè Robert Golob sobre el popu­lista Janez Jansa, han estat dues notícies molt impor­tants per a la UE.

Si els euro­peus no fem un esforç uni­tari, i dei­xem que les pro­cla­mes interes­sa­des de certs polítics i països con­tra­ris a la UE l’esbot­zin des de dins, d’aquí a poc temps podem pas­sar a ser una àrea perifèrica on els EUA i els seus ali­ats, i la Xina-Rússia amb els seus ali­ats, for­ma­ran el nou mapa de potències domi­nants. És clar, i sem­pre diem el mateix, que els euro­peus neces­si­tem lide­rat­ges amb molta visió euro­pea, amb molta auc­to­ri­tas i amb molta visió estratègica, i fa anys que no en tenim.