Carod: Divisió d'opinions

Tal com ha con­sa­grat el voca­bu­lari taurí més castís, la feina del mes­tre Carod a la plaça de toros de Tele­visió Espa­nyola ha aca­bat en divisió d’opi­ni­ons al país germà –en expressió genuïna de l’afec­tat–: els uns han tin­gut un gran record per al seu pare i els altres per a la seva mare. Així de dura és la vida al ruedo.

Ahir les emis­so­res de ràdio de la gran capi­tal bullien d’indig­nació i supu­ra­ven fel. Enge­gar-ne una era com obrir la tapa del dipòsit de gas i ins­pec­ci­o­nar-lo amb un llumí. Els taxis­tes més fidels de la COPE feien patir de bon matí la resta de la fauna auto­mo­bilística de Bar­ce­lona. Conduïen a cops d’irri­tació. Era fàcil loca­lit­zar-los: els seus vehi­cles cir­cu­la­ven sal­tant i dei­xant anar espur­nes. A Cata­lu­nya, para­do­xal­ment, entre la classe pen­sant hi havia la una­ni­mi­tat contrària.

Fins i tot els detrac­tors més severs del dies­tro repu­bli­cano ahir el feli­ci­ta­ven des de les tertúlies de les ràdios autòcto­nes i resis­tents pel “cop de geni”. Dei­xant al marge les reac­ci­ons cata­la­nes i el pro­fit polític que Carod en pugui traure, això de Madrid ni s’entén ni té remei. Què va dir abans-d’ahir Carod-Rovira a Tele­visió Espa­nyola que no diguin cada dia, en sen­tit estric­ta­ment i exac­ta­ment con­trari i amb una mala llet molt més còsmica, la majo­ria dels polítics del PP i una mino­ria selecta però efec­tiva des del PSOE?

Cada decla­ració de Mari­ano Rajoy és un insult. Cada inter­venció radiofònica o tele­vi­siva dels con­ter­tu­li­ans habi­tu­als és un tret de bilis. Quan­tes bes­ti­e­ses han hagut de sen­tir-se els cata­lans durant el tràmit cap al Gòlgota de l’Esta­tut? Carod-Rovira va apli­car a TVE unes peti­tes dosis de la teràpia que ells ens admi­nis­tren amb càrrega letal sis­temàtica­ment. Ara els pica una mica allà on aquí ens cou a l’engròs. Doncs que es ras­quin i a veure si s’escal­den.