SS Ingelmo. Perles legals

Tu, Sa Senyo­ria, ja tens una repu­tació con­so­li­dada. Que si vas dura d’ore­lla quan convé, que si tens un humor de jut­jat de guàrdia, que si tens debi­li­tat pels agres­sors... Però el que no té pèrdua, Ana Ingelmo, són les teves per­les de la juris­prudència –que el gremi, sol·lícit, t’ha pre­miat amb la Creu de Sant Ramon de Penya­fort–. Recor­dem-ne algu­nes: la vio­lació dins del matri­moni actua d’ate­nu­ant; la joven­tut, en el cas d’un vio­la­dor rein­ci­dent, també; obli­gar una noia de 13 anys a prac­ti­car sexe oral, a punta de pis­tola, no és tan greu; cla­var 21 punya­la­des no implica acar­nis­sa­ment...

I pensàvem que amb el cas de la lli­bre­ria Europa, SS, quan vas fer pri­mar la lli­ber­tat d’expressió per damunt de l’apo­lo­gia del nazisme, havies arri­bat al cim del teu ofici. Però no. Ara impe­dei­xes que un dels tes­ti­mo­nis de l’assas­si­nat de Josep M. Isanta declari en català, i aquí, mira, resulta que el dret de lliure parla ha cedit la pri­ma­cia als drets de l’acu­sat. En un procés en què s’ha pro­vat de reduir tot ple­gat a una batussa entre ban­des –Mau­lets radi­cals con­tra ultres rapats– tu saps que la cen­sura lingüística no és cap acte inno­cent. Ara el tema deri­varà cap a la militància de llen­gua, i pot­ser obli­da­rem la colla de nean­dert­hals amb nava­lles que cor­ren per Berga. Com que no hi haurà cam­pa­nyes d’El Mundo ni denúncies de Ciu­ta­dans, no t’hauràs de dis­cul­par ni fer marxa enrere. Tindràs soroll sense cos­tos, i via lliure a una sentència memo­ra­ble.