[senzillament] Ferrater

És sabut que en el nos­tre món dedi­quem dates, set­ma­nes i anys a com­me­mo­rar fets, rei­vin­di­car actius o cer­car com­pli­ci­tats que són, o es vol que siguin, de tots. Tot ple­gat, que no és de gene­ració espontània sinó que sor­geix d’esta­ments inter­na­ci­o­nals o de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, ens per­met pren­dre el pols del món en què vivim en relació a allò que hom con­si­dera que cal incen­ti­var entre els ciu­ta­dans, a allò de què cal cons­ci­en­ciar la soci­e­tat, a aquells per­so­nat­ges de vàlua pro­vada que cal divul­gar o en l’obra dels quals és bo d’apro­fun­dir.

Quan es tracta d’anys, la com­me­mo­ració s’acos­tuma a con­cre­tar en una oferta d’actes adreçats a la soci­e­tat en la seva diver­si­tat i hi tenen el seu lloc des del públic en gene­ral a l’estudiós, d’ens locals a naci­o­nals, de l’acadèmia a l’ama­teu­risme, etc. en un enfi­lall d’acti­vi­tats que, quant al nom­bre, es fonen just aca­bar la cele­bració.

Cer­ta­ment, la rea­li­tat fa neces­sari, ara per ara, aquest plan­te­ja­ment; per això, en aquest con­text ens volem refe­rir a l’espec­ta­cle “[sen­zi­lla­ment] Fer­ra­ter”, produït pel Con­sorci Tea­tre For­tuny de Reus i que s’hi ha repre­sen­tat aquest abril dins els actes de l’Any Fer­ra­ter.

Una tria de tex­tos feta per Fran­cesc Cerro-Fer­ran amb dis­seny d’escena d’ell mateix, ha estat inter­pre­tada per Mar Ull­de­mo­lins que hi ha posat veu. La soprano Martha Mateu, amb la for­mació musi­cal Ves­pres d’Arnadí diri­gida per Dani Espasa, l’ha embol­ca­llat musi­cal­ment de forma magis­tral en un reper­tori, esco­llit per Espasa, exqui­sit i que Ivó Vinu­esa ha com­ple­tat audi­o­vi­su­al­ment. L’espec­ta­cle, fruit de talents d’aques­tes comar­ques, ha estat magnífic i ens ha fet pen­sar en W. B. Yeats quan escriu que “el loca­lisme no és sinó el guant que ens posem per abas­tar l’uni­vers”.

I ens hi refe­rim, també, perquè no es que­darà en un acte d’un dia, sinó que rodarà pels esce­na­ris i tindrà un contínuum en el temps, si més no, pro­per. Sen­zi­lla­ment, una sort.