Trastornat

Deu anys després de la seva publi­cació, final­ment he lle­git El xalet de Puig­cerdà, el lli­bre fas­ci­nant de Jordi Fines­tres que explica la història de com el peri­o­dista cata­lanòfil John Lang­don-Davies, a més de fer uns repor­tat­ges excep­ci­o­nals sobre la Guerra Civil, va tro­bar temps per mun­tar un asil al piri­neu català per 400 orfes que fugien del con­flicte, amb el suport econòmic d’Ele­a­nor Roo­se­velt, Groucho Marx, Ingrid Berg­man i Frank Sina­tra, a més de cen­te­nars de per­so­nes menys o gens cone­gu­des (un pro­jecte que després es va eixam­plar fins a con­ver­tir-se en Plan Inter­na­ti­o­nal que ara ajuda nens i nenes a 75 països). El lli­bre de Fines­tres també inclou una entre­vista d’un peri­o­dista nord-ame­ricà amb Franco, en plena guerra, en què aquell pre­gunta si hi ha la pos­si­bi­li­tat d’una treva. La res­posta: “Deci­da­mente, no. Noso­tros luc­ha­mos por España y ellos luc­han con­tra España. Esta­mos resu­el­tos a seguir ade­lante a qual­quier pre­cio.” El peri­o­dista l’inter­romp, excla­mant: “Haurà de matar mig Espa­nya!” I Franco con­testa: “He dicho al pre­cio que sea.” Tot ple­gat m’ha fet pen­sar en un arti­cle recent de la novel·lista i tra­duc­tora Monika Zgus­tova (que domina per­fec­ta­ment el rus) publi­cat fa una set­mana a la revista Coun­ter­punch, en què cita un acadèmic búlgar que coneix Putin per­so­nal­ment i que diu (després d’insi­nuar que l’aïlla­ment dels anys de covid ha fet que el pre­si­dent rus hagi per­dut el sen­tit de la rea­li­tat): “En el seu dis­curs no hi ha ucraïnesos: només rus­sos i anti­rus­sos.” I Zgus­tova con­clou: “L’exter­mi­nació d’ucraïnesos forma part de l’estratègia de Putin.” O sigui, es poden equi­pa­rar per­fec­ta­ment les atro­ci­tats come­ses (o per­me­ses) per Putin a les de Franco: matan­ces indis­cri­mi­na­des ati­a­des per un fana­tisme allu­nyat del món real. No és de sor­pren­dre que, actu­al­ment, un dels països on l’ONG fun­dada a Cata­lu­nya per Lang­don-Davies té més feina sigui Ucraïna.