Sempre ens quedarà la ràdio

No ho diem prou: la ràdio en català és un mira­cle. Les grans llengües estan escom­brant el català d’inter­net, de les pla­ta­for­mes, del cinema i dels con­tin­guts digi­tals en gene­ral, però la ràdio segueix sent l’oasi de la llen­gua. Cada dia més d’un milió i mig de per­so­nes escol­ten la ràdio en català, un lide­ratge que encapçalen RAC1 i Cata­lu­nya Ràdio amb una oferta de con­tin­guts imba­ti­ble no pas perquè sigui en català, sinó perquè és una ràdio de gran qua­li­tat.

Ho hem com­pro­vat aquesta set­mana en la cerimònia dels Pre­mis Ràdio Asso­ci­ació de Cata­lu­nya. Una cerimònia que no té la reper­cussió de les grans gales de pre­mis audi­o­vi­su­als, però que cada any és una injecció d’espe­rança per a la pro­fessió periodística i per a una soci­e­tat que vol viure ple­na­ment en català. És un dia per recor­dar que al país tenim grans pro­fes­si­o­nals que ens expli­quen què passa al món en la nos­tra llen­gua, amb nor­ma­li­tat. Perquè obrim els ulls al món cada dia amb la ràdio, amb les veus que acom­pa­nyen les nos­tres ruti­nes quo­ti­di­a­nes: ens lle­vem amb la ràdio, ens l’empor­tem a la dutxa i als tra­jec­tes en cotxe. Si cada dia hem de posar els peus a terra amb l’última hora de les cla­ve­gue­res de l’Estat, almenys que ens l’expli­quin en català. Aquesta set­mana, el ple del Congrés espa­nyol apro­varà, si no hi ha sor­pre­ses, la llei de l’audi­o­vi­sual, que inclou un fons de 15 mili­ons d’euros nego­ciat per ERC per a la pro­ducció de con­tin­guts audi­o­vi­su­als en català, gallec i basc. Un bri d’espe­rança perquè la ràdio deixi d’estar tan sola man­te­nint viva la flama de la llen­gua.