La tempesta perfecta

Lle­gim que els líders euro­peus abor­da­ran en la cimera extra­or­dinària que comença avui la forma de des­en­ca­llar les expor­ta­ci­ons del gra acu­mu­lat a les sit­ges i als ports ucraïnesos davant l’onada de fam extrema que cas­tiga la població més vul­ne­ra­ble. La inacció tos­suda davant del canvi climàtic, per més bons objec­tius que mar­qui l’Agenda 2030, la pandèmia, els con­flic­tes locals devas­ta­dors, fora de focus, i aquesta guerra que ja es pre­veu de llarga durada estan des­en­ca­de­nant la tem­pesta per­fecta amb vents de deses­ta­bi­lit­zació arreu del pla­neta. I la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal insen­si­ble a l’estat d’emergència huma­nitària que pateix la Banya d’Àfrica des de fa una dècada –només s’ha cobert el 2% del fons d’aju­des dema­nat per l’ONU– i que amenaça també el Sahel, sem­bla que es vol treure la son dels ulls, espan­tada per l’aug­ment de l’èxode dels més des­es­pe­rats amb sufi­ci­ents for­ces per ini­ciar el viatge de la migració, que són els que menys con­ta­mi­nen, no ho obli­dem. Oxfam Inter­mon, Save the Chil­dren, Acció Con­tra la Fam ofe­rei­xen dades dels que mai ho inten­ta­ran, dels mili­ons que moren de gana men­tre els països que per ara se sal­ven de la catàstrofe pre­pa­ren exèrcits de fron­tera per con­te­nir els que hi arri­bin; així està la cosa. Què es deci­dirà fer en la cimera de la UE? Es pre­veu posar en fun­ci­o­na­ment una missió naval per escor­tar els vai­xells que trans­por­tin milers de tones de blat des d’Odessa i a través del mar Negre tot i el risc d’un xoc mili­tar amb l’armada russa. De veri­tat que no es pot nego­ciar la pau? Ni abor­dar les injustícies climàtiques?