Coses d’estiu

és una més de les pràcti­ques asso­ci­a­des al con­sum exces­siu d’alco­hol i estu­pe­fa­ents, amb xifres de mor­ta­li­tat ele­va­des en un grup d’indi­vi­dus joves i sans i, apa­rent­ment, no des­ti­nats a for­mar part d’aques­tes estadísti­ques. Les ano­me­na­des morts per bal­co­ning no sem­pre es pro­du­ei­xen en el mateix con­text, però sí que tenen un deno­mi­na­dor comú. És a dir, els joves moren en dife­rents cir­cumstàncies: sal­tant d’un balcó a un altre, pen­jant-se per fer-se una sel­fie, o sal­tant a la pis­cina des del balcó de l’habi­tació... Aques­tes són les vari­ants, però segons un estudi, encara en fase pre­li­mi­nar, ela­bo­rat per un grup de met­ges de les Illes, el bal­co­ning va asso­ciat majo­ritària­ment als homes (90%), d’uns vint anys, en un 60% pro­vi­nents de les illes Britàniques i en un con­text de festa. En molts casos, les vícti­mes d’aques­tes pràcti­ques són fills de pares que també han comès exces­sos amb l’alco­hol en els seus viat­ges turístics. Aquest és el deno­mi­na­dor.

del bal­co­ning hauríem de recórrer al con­cepte del “turisme de bor­rat­xera” que Mont­ser­rat Tura va posar de moda per cons­ci­en­ciar sobre la neces­si­tat d’apli­car cri­te­ris de tolerància zero a l’alco­hol al volant. En aquell moment, Tura era con­se­llera d’Inte­rior i volia reduir les xifres d’acci­dents de trànsit i atro­pe­lla­ments a la car­re­tera, que són dues de les prin­ci­pals cau­ses d’ingres­sos de turis­tes a les sales d’urgències dels hos­pi­tals durant els mesos d’estiu.

d’alco­hol asso­ciat a con­tex­tos de festa i rela­xa­ment ha estat soci­al­ment accep­tat des de fa segles, i en els últims anys s’ha adap­tat als nous models de vida que inclo­uen el que s’ano­me­nen sor­ti­des turísti­ques d’ini­ci­ació que algu­nes agències de viat­ges venen a la Gran Bre­ta­nya, Ale­ma­nya o França; els comi­ats de sol­ter amb viatge inclòs; o les sim­ples vacan­ces joves amb dro­gues, sexe i alco­hol. Les rutes etíliques que es venen a les zones turísti­ques, que inclo­uen el pub craw­ling, el crawl gin, les ano­me­na­des bohe­mian death marchs o el que a Espa­nya es va conèixer com la ruta del baca­lao no són més que trans­for­ma­ci­ons i vari­a­ci­ons d’un mateix pro­ducte soci­al­ment accep­tat amb l’únic objec­tiu de con­su­mir alco­hol o alco­hol i estu­pe­fa­ents sense límits.

tendència, que ha esde­vin­gut un veri­ta­ble pro­blema de segu­re­tat en algu­nes pobla­ci­ons turísti­ques, el govern balear va apro­var, el gener del 2020, la pri­mera norma euro­pea que ges­ti­ona aques­tes pràcti­ques: pro­hi­beix la publi­ci­tat d’alco­hol, els salts entre bal­cons, les excur­si­ons etíliques, la venda d’alco­hol al car­rer en zones turísti­ques, i suspèn la con­cessió de noves llicències de party boats, entre altres coses. La pio­nera norma va arri­bar alhora que la covid i no s’ha pogut veure fins ara si la seva apli­cació serà útil. Tot fa pen­sar que aquest any serà el de la prova defi­ni­tiva per a una nor­ma­tiva que pre­veu san­ci­ons que van dels 6.000 als 600.000 euros per a les fal­tes greus, i de 1.000 a 6.000 per a les lleus, a més de pre­veure el tan­ca­ment dels locals on es pro­du­ei­xin les infrac­ci­ons.

de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya adver­tia que la relació entre la pressió turística i la den­si­tat de punts de venda d’alco­hol i els ele­ments de publi­ci­tat i pro­moció d’alco­hol poden influir en el con­sum per part de la població, i reco­ma­nava tenir en compte aquesta con­clusió amb l’objec­tiu de reduir el turisme d’exces­sos, que també va asso­ciat a bara­lles en bars i into­xi­ca­ci­ons etíliques. I en aquest últim cas, cada vegada es redu­eix més l’edat dels con­su­mi­dors, i no són necessària­ment turis­tes: són coses d’estiu. Ho són?