Opinió

opinió

Preparem-nos

Més de 3.600 estudiants de batxillerat de les comarques gironines s’examinaran

Segur que molts de vosal­tres us heu emo­ci­o­nat quan heu lle­git el títol. M’emo­ci­ona que ho hàgiu pen­sat. Ja m’ente­neu, oi?

Però avui, més enllà de les estratègies des de l’exili, vull dedi­car aquest arti­cle a tots els joves estu­di­ants que, amb el final de segon de bat­xi­lle­rat, tan­quen una etapa i es pre­pa­ren per pujar un grau més en la seva for­mació.

I entre ells, el teu fill, la teva filla. El fill o la filla que creus que encara depèn de tu, a qui creus que li falta la madu­resa necessària per pren­dre les seves pròpies deci­si­ons i que no veus prou adult per a començar aquesta nova etapa.

Però t’equi­vo­ques. Ens equi­vo­quem. Perquè aquests estu­di­ants han vis­cut ja, i espe­rem que així sigui, els pit­jors anys de la seva vida, mar­cats per una crisi glo­bal i una pandèmia mun­dial.

El resul­tat: que molts d’ells ho han superat amb molt bona nota. I això ja és, de per si, una mos­tra i un indi­ca­tiu que estan pre­pa­rats, i que poden afron­tar molts dels entre­bancs que els vin­dran a par­tir d’ara. No sé com ho hauríem ento­mat molts de nosal­tres a la seva edat. Ningú els ha pogut ense­nyar com plan­tar cara a les difi­cul­tats de fer-se grans tan­cats a casa, sense la pos­si­bi­li­tat de desen­vo­lu­par allò que és el motor del crei­xe­ment, espe­ci­al­ment en aquesta edat: les rela­ci­ons soci­als.

Aquests dar­rers dies n’hi ha que ja s’estan pre­pa­rant per a la temuda selec­ti­vi­tat, o com es diu for­mal­ment, per a les pro­ves d’accés a la uni­ver­si­tat, les PAU. Els pròxims dies 14, 15 i 16 de juny, més de 3.600 estu­di­ants de bat­xi­lle­rat de les comar­ques giro­ni­nes s’exa­mi­na­ran. Us exa­mi­na­reu. D’altres hau­ran optat, hau­reu optat, per fer un cicle for­ma­tiu supe­rior, per una for­mació pro­fes­si­o­nal o per una for­mació equi­va­lent. No defa­lliu!

El nos­tre futur es troba, en part, en les vos­tres mans. El nos­tre futur i el vos­tre. Cer­ta­ment, hi ha mol­tes coses a millo­rar, però hem de posar en ells la nos­tra con­fiança. Nosal­tres hi som i hi serem per acom­pa­nyar-los. És la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat i deure. Això no obs­tant, ha de ser, també, la nos­tra mos­tra d’amor inne­go­ci­a­ble per qui ha de fer d’aquest món un món millor.

Molta sort a totes i a tots. I molts encerts en la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia