Aposta per l’escola pública

Les famílies, com a mínim a Bar­ce­lona, con­ti­nuen apos­tant per dur els fills a l’escola pública. Vol­dria pen­sar que les dades reflec­tei­xen una opció lliure, ava­lada per la qua­li­tat pedagògica dels pro­jec­tes dels cen­tres i no pas obli­gada per les con­di­ci­ons econòmiques de les famílies. L’escola pública ha estat des de sem­pre el pri­mer reflex de la diver­si­tat i riquesa social que es tro­ben els infants quan entren en con­tacte amb el món que els ha tocat viure. I és impor­tant, bàsic diria jo, que es con­tinuï poten­ci­ant un model inte­gra­dor i que ofe­reix les matei­xes opor­tu­ni­tats a tot­hom. Un model que acom­pa­nya l’alumne, el pre­para per al futur i el dota d’un espe­rit crític capaç de fer-lo refle­xi­o­nar. Una tasca impa­ga­ble.