Rodalies, el coll d’ampolla

La infra­es­truc­tura més reei­xida dels Jocs del 92 van ser les ron­des. La mobi­li­tat a Bar­ce­lona abans de les ron­des era caòtica i feia de coll d’ampo­lla del desen­vo­lu­pa­ment de la ciu­tat. Trenta anys més tard, el coll d’ampo­lla és en l’àmbit metro­po­lità amb la xarxa de roda­lies.

L’àrea metro­po­li­tana té més de cinc mili­ons d’habi­tants, un milió i mig més que fa vint anys. Tot i això, fa 45 anys que Roda­lies no afe­geix cap quilòmetre de via, els trens són vells i hi ha recor­re­guts com el de Mataró i Vic-Puig­cerdà que són més lents ara que quan es van inau­gu­rar, el 1849 i 1922. Tot això ama­nit amb la pro­ver­bial incom­petència de Renfe, que no és capaç ni de tenir una pàgina web mínima­ment clara. O de TMB, que recent­ment ha asso­lit la fita d’intro­duir els títols de trans­port electrònics que fa vint anys que fun­ci­o­nen a Lon­dres. A mesura que el col·lapse cir­cu­la­tori avanci i les res­tric­ci­ons medi­am­bi­en­tals s’impo­sin, més es notarà el fre al desen­vo­lu­pa­ment que repre­senta Roda­lies. És per tant urgent abor­dar-ho amb un pro­grama de trans­for­mació com el de les ron­des el 92. Hi ha actu­a­ci­ons de base que es poden fer rela­ti­va­ment ràpid amb volun­tat política. Cal un pro­grama urgent de com­pra de trens, no dei­xar-ho en mans de l’enèsim pla quin­quen­nal incom­plert del Minis­te­rio. Cal revi­sar els temps de tra­jecte, can­vi­ant hora­ris, poten­ci­ant semi­di­rec­tes i millo­rant inter­can­vi­a­dors amb metro i altres mit­jans.

Després hi ha la part com­plexa de dis­se­nyar una xarxa nova amb cri­te­ris d’eficiència que inclo­gui el ter­cer túnel a Bar­ce­lona, la mal resolta con­nexió amb l’aero­port i els cen­tres urbans de la segona i ter­cera corona. Ima­gi­nem-nos com seria Bar­ce­lona avui sense les ron­des. Aquest és el risc que tenim a en l’àmbit metro­po­lità d’aquí a pocs anys si no arre­glem Roda­lies avui.