Saber que no tornaràs

Quan Slo­bo­dan Minic va arri­bar a l’Escala es va ado­nar que el nom­bre d’habi­tants era el mateix que els morts del setge de Sara­jevo. Era com si s’hagués retro­bat amb la pèrdua que havia dei­xat enrere. El moment clau va ser anys més tard, quan es va ado­nar que no tor­na­ria. És un cop, una frac­tura emo­ci­o­nal i ho va com­par­tir ahir al coll de la Man­re­lla, on, 83 anys abans, mig milió de repu­bli­cans van cami­nar, enfan­gats i ado­lo­rits, però pen­sant que algun dia tor­na­rien. Quan van ser a Tolosa de Llen­gua­doc, Tam­pico o Mos­cou, es van ado­nar, com l’Slo­bo­dan a l’Escala, que aquell viatge d’anada no era tem­po­ral. “No mires enrere? Si ho fes, no mar­xa­ria” es diu a La grande illu­sion (1937). Som cons­ci­ents del cost emo­ci­o­nal de repe­tir la història?