Intimitats

Diu­menge va fer deu anys de la mort de la guio­nista i cine­asta Nora Eph­ron, una de les escrip­to­res femi­nis­tes més punyents i diver­ti­des de la lite­ra­tura nord-ame­ri­cana del segle XX, que va nar­rar amb mor­da­ci­tat inti­mi­tats com els pits petits o les infi­de­li­tats del segon marit quan estava emba­ras­sada. Heart­burn es va dur a la gran pan­ta­lla amb Jack Nic­hol­son i Meryl Streep (traduïda com Després de l’amor i Se acabó el pas­tel). Eph­ron és l’autora de cèlebres guions de comèdia romàntica nomi­nats als Oscar com els d’Alguna cosa per recor­dar o Quan en Harry va tro­bar la Sally, que més enllà de la famosa escena de la Sally-Meg Ryan simu­lant un orgasme enmig d’un res­tau­rant, té un final deliciós amb en Harry-Billy Cris­tal: “He vin­gut aquí aquesta nit perquè quan t’ado­nes que vols pas­sar la resta de la teva vida amb una per­sona, desit­ges que la resta de la teva vida comenci tan aviat com sigui pos­si­ble.” Per gau­dir del sen­tit de l’humor i la finesa d’aquesta escrip­tora, L’Altra Edi­to­rial acaba de publi­car un recull d’arti­cles seus, No me’n recordo de res, títol que encapçala el pri­mer relat. “Fa anys que m’oblido de les coses –escriu–, com a mínim des dels trenta.” I no és que patís res greu de la memòria, tot i que apunta: “Una vegada vaig anar a una lli­bre­ria a com­prar un lli­bre sobre l’Alz­hei­mer i m’havia obli­dat de com es deia.” Recorda que va conèixer l’Ele­a­nor Roo­se­velt a la Casa Blanca. La ido­la­trava. Però no recorda res de la tro­bada. Només que es va per­dre abans d’arri­bar-hi.

En aquest lli­bre, que va escriure ja molt malalta de la leucèmia de què va morir però no en va escriure mai, llista el que no tro­barà a fal­tar (la pella seca, els sos­te­ni­dors, les fac­tu­res, la cai­guda del dòlar, les tau­les rodo­nes sobre les dones al cinema) i el que sí tro­barà a fal­tar (els fills, la pri­ma­vera, la tar­dor, lle­gir al llit, les ria­lles, sopar amb amics). També parla de la seva història d’amor amb el peri­o­disme: “No sabia gaire sobre res i tenia una pro­fessió on no calia saber-ho. M’encan­tava la rapi­desa. M’encan­tava que s’hi embo­liqués el peix.”

Que bé ens ani­ria Nora Eph­ron per tra­duir amb cinisme i fri­vo­li­tat inti­mi­tats com les de Santi Millán. Que bé ens va, però, tenir a Net­flix una sèrie magnífica i impres­cin­di­ble com Inti­mi­dad. Hi ha diàlegs bri­llants, però ara no me’n recordo.