El Penedès, un viatge als orígens

El Penedès ha esde­vin­gut aquests dies el cen­tre neuràlgic d’unes tro­ba­lles excep­ci­o­nals des del punt de vista pale­on­tològic. Després de les últi­mes tro­ba­lles, el nucli dels Casots pot ser con­si­de­rat, segons els experts, el jaci­ment més ric d’Europa, amb unes 75 espècies dife­rents, que ens trans­por­ten en un viatge de 16 mili­ons d’anys al pas­sat, quan aquesta part del Penedès estava coberta d’aigua dolça i la tem­pe­ra­tura mit­jana era 4 graus més alta que l’actual.

L’exca­vació ha obtin­gut, en els últims anys, res­tes fòssils d’un coco­dril i un felí pri­mi­tiu únics al món jun­ta­ment amb un mas­to­dont i cra­nis d’ani­mals total­ment extin­gits, que per­me­tran conèixer l’hàbitat d’aquell moment, quan la línia de la costa es dibui­xava molt més a l’inte­rior que no pas ara. En un moment en què tot es viu tan de pressa, podem ima­gi­nar com serà la vida al Penedès d’aquí a 16 mili­ons d’anys? Fins on s’hau­ran alçat les tem­pe­ra­tu­res, fruit del canvi climàtic? I encara més, podem pres­su­po­sar on serà la línia de la costa? El jaci­ment del Penedès mos­tra la importància de l’aigua dolça per a la gene­ració d’espais habi­ta­bles, però en el futur imme­diat, l’aigua dolça de qua­li­tat és escassa. Hi ha qui aprèn del pas­sat per fer un futur millor... i hi ha qui sem­pre des­aprèn.