Ganes de vacances

Arriba el bon temps i tothom surt al carrer. Després de les últimes pluges ha estat com si ja ningú no recordés que abans, al nostre país, hi plovia. Tothom té ganes de sol, de sol i platja, de sol i muntanya. Les pluges han vestit de verd i colors els nostres camps, i ara sembla impossible no aprofitar l’oportunitat de gaudir un paisatge que havia quedat en l’oblit després d’una sequera de tres anys. Any de neu, any de déu, diu la dita. I així serà perquè les pluges i la neu ens porten una Setmana Santa amb la millor previsió turística dels últims anys. Les expectatives per a aquesta temporada apunten cap a un increment de l’ocupació que podria estar per sobre del 30% respecte a l’any passat i, en bona mesura, una de les causes és el bon temps. El canvi climàtic també té aquestes coses. Després de tres anys de sequera, la calor continua arribant abans i les terrasses s’omplen de propostes refrescants per completar els dies en contacte amb la natura que tots esperem per refer-nos d’un inici d’any molt llarg.

I quan arriben les vacances ho volem tot. Umberto Eco deia que l’amor és egoista: quan estimem algú, el volem en exclusiva, ens costa compartir-lo; en canvi, l’odi és generós: quan odiem algú, ens agrada que la resta de persones també l’odiïn. Podríem fer un símil en el cas de les destinacions de vacances. Volem trobar aquells llocs únics i exclusius per a nosaltres sols. En canvi, estem disposats a compartir i democratitzar la crua realitat de les cues del matí a l’autopista. De fet, les penes, compartides són menys penes.

Però ara, que ve el tastet de vacances de Setmana Santa, les volem en exclusiva: la platja deserta, el racó en plena natura on desconnectar i carregar piles... I aquests dies les xarxes socials s’omplen de propostes úniques on passar els millors dies. Des de les xarxes ens venen que aquests llocs són paradisíacs i tots hi anem esperant no trobar-hi massa gent. La realitat, potser, serà diferent. Però, fins i tot en aquest cas, les gaudirem, perquè quan estàs de vacances les coses es viuen d’una altra manera. I, en alguns casos, pensarem que tots hem vist el mateix bloc, el mateix post, el mateix reel... I tots hem anat a parar al mateix lloc. Perquè, heu notat que vivim un moment àlgid d’estrès social compartit?

La realitat ens demostra que compartir l’estrès no ens és alliberador, sinó tot el contrari, i intuïtivament tots fem una cosa que els experts ja han demostrat que és certa: buscar el contacte amb la natura. Per això, les vinyes, les muntanyes i les platges s’ompliran aquests dies de caçadors d’energia (que sortiran a caminar, a menjar, a tastar, a viure noves aventures...) que volen carregar piles per poder tornar a la feina d’aquí a deu dies amb la ment en calma per sobreviure fins a les vacances d’estiu. Perquè compartim l’estrès, però del que tenim ganes, en realitat, és de vacances.