Tarat

Mik­hail Pio­trovsky. Recor­din aquest nom. És el direc­tor del museu Her­mi­tage de Sant Peters­burg, a qui no dedi­ca­ria ni una línia d’aquest arti­cle si no fos perquè ha con­ce­dit una entre­vista al diari ofi­cial del govern rus, Ros­siiskaya Gazeta , en què jus­ti­fica la invasió a Ucraïna, s’excita quan recorda els vells temps de l’impe­ri­a­lisme, fa un revi­si­o­nisme nau­se­a­bund del tràfic d’esclaus i es burla dels que a Occi­dent es pene­dei­xen del pas­sat colo­nial, pre­su­meix de supre­ma­cisme cul­tu­ral i avisa que té llis­tes negres de peri­o­dis­tes. “La guerra és auto­a­fir­mació de la nació”, diu o més ben dit vomita. Aquest per­so­natge era l’aliat de deter­mi­na­des elits polítiques, econòmiques i mediàtiques de Bar­ce­lona per cons­truir al port una franquícia de l’Her­mi­tage. Li han lle­pat el cul fins ben entrat el budell durant anys i panys, li rega­la­ven per la cara un dels ter­renys més pri­vi­le­gi­ats de la ciu­tat i amb ell s’hagues­sin foto­gra­fiat ben som­ri­ents el dia de la inau­gu­ració. D’aquesta ope­ració, per sort fallida, que defen­sa­ven amb ungles i dents els que espe­ra­ven fer-ne un negoci fosc dis­fres­sat de museu i els igno­rants que com­bre­guen amb els dic­tats dels par­tits sense espe­rit crític, algun dia se sabrà tot. Men­tres­tant, no obli­dem en qui­nes mans ens volien posar. Mik­hail Pio­trovsky.