Vacances de tota mena

Pri­mer dilluns de juliol i pri­mer dia de vacan­ces per a alguns. Molts d’altres hau­ran d’espe­rar fins l’agost, que cadascú sap quin peu calça. I, per això mateix, cal recor­dar que hi ha mol­tes rea­li­tats. Al meu vol­tant tenen sort: uns se’n van a veure estre­lles al Teide, d’altres bus­quen la festa eivis­senca i els més ago­sa­rats, la natura sal­vatge d’Eslovènia. Podran des­con­nec­tar d’un dia a dia que, temo, seria el somni de tants altres que ni pen­sen en vacan­ces perquè amb prou fei­nes poden pagar el piset. La pobresa s’enquista i s’eixam­pla a Cata­lu­nya. No fa mai vacan­ces. Qui sí n’hau­ria de fer, pre­fe­rent­ment inde­fi­ni­des i no remu­ne­ra­des, són tots aquells que reme­nen les cire­res però són incapaços d’arre­man­gar-se per allò que real­ment importa.