Una realitat que ens toca ben de prop

Segons un recompte del tot fia­ble de la Fun­dació Arrels, del 15 de juny pas­sat, a Bar­ce­lona dor­men al car­rer 1.231 per­so­nes. N’hi ha de voluntàries, a qui ja els va bé, que rebut­gen deter­mi­nats ajuts, però la gran majo­ria hi són perquè no tenen altre remei, perquè ho han per­dut tot, per motius dels quals poden ser més o menys res­pon­sa­bles. L’escrip­tor i artista plàstic Josep M. Mor­re­res acaba de publi­car Qui dia passa, edi­tat per Trípode. Emu­lant una part de la famosa novel·la Ulis­ses, narra en pri­mera per­sona un dia en la vida d’un sen­se­sos­tre “que viu en el pre­sent, que ha renun­ciat a recor­dar el pas­sat, perquè li resulta massa dolorós, i a ima­gi­nar el futur, perquè no creu que en tin­gui.” Un pou en què tots podem caure.