Articles

Exportar Fuster

De fil de vint

Lle­geixo amb satis­facció que l’enllu­er­na­dora per­so­na­li­tat de Joan Fus­ter serà pre­sent a Frank­furt. Com que la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana no sols esquiva qual­se­vol àmbit on hi hagi cata­lans, sinó fins i tot qual­se­vol àmbit on hi hagi cul­tura, han hagut de ser tres alcal­des, els de Gan­dia, More­lla i Sueca, qui pac­tin aquesta presència.

Que els repre­sen­tants legals, democràtica­ment ele­gits, d’un país no sols no se sen­tin orgu­llo­sos de la figura de Fus­ter sinó que facin tot el pos­si­ble per silen­ciar-la és esbalaïdor. I no sols això: els tímids avenços que fa la llen­gua cata­lana al País Valencià, deguts a la tos­su­de­ria i a la deter­mi­nació d’Escola Valen­ci­ana, d’Acció Cul­tu­ral, de bona part de la Uni­ver­si­tat i de l’extra­or­dinària allau de can­tants en la nos­tra llen­gua, i que ho han fet en con­tra de les auto­ri­tats –que han posat tots els bas­tons a les rodes que han pogut–, doncs això, tan evi­dent, és inter­pre­tat per la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana com el tri­omf de les teo­ries bilingüistes: allò que ha fet la soci­e­tat civil no sols s’ho apro­pien com a mèrit propi sinó que a sobre ens donen lliçons als qui hem defen­sat acti­va­ment aquesta nos­tra llen­gua mori­bunda.

Dijous vaig tenir el goig de conèixer el pro­fes­sor Mau­ri­zio Viroli, a qui escoltàvem par­lar de república, de democràcia i, en defi­ni­tiva, de lli­ber­tat, i dis­cutíem amb ell el con­cepte de lli­ber­tat activa i lli­ber­tat pas­siva, i fèiem nos­tres les parau­les de l’il·lus­tre pro­fes­sor sobre la ide­o­lo­gia apas­si­o­nada, i sobre lli­ber­tat con­creta i real. I a con­ti­nu­ació veiem les dis­tor­si­ons interes­sa­des dels qui regei­xen la cosa pública. Qui­nes coses.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.