Sánchez, prohom d’Europa

El con­cepte de lega­li­tat de Pedro Sánchez és com el diàbolo en mans del mala­ba­rista. La fa anar com vol sense ver­go­nya i, pit­jor, pretén que la ciu­ta­da­nia és idi­ota i no se n’adona. Se’n va a Sèrbia i davant el pre­si­dent Vucic pro­clama solem­ne­ment que la inde­pendència uni­la­te­ral de Kosova con­travé a la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal (però Kosova és un estat reco­ne­gut pel tri­ple d’estats que no el reco­nei­xen). Hores més tard i uns cen­te­nars de quilòmetres al sud, ho rei­te­rava amb mirada cai­guda i suor al bigoti –i sis­plau no t’empre­nyis– davant el pri­mer minis­tre albanès Rama, aliat de Pris­tina.

Bravo per aquest pro­hom d’Europa. El coll no li tocava la camisa ni la cor­bata –que també la fa anar com el diàbolo– però d’aquesta se n’ha sor­tit. Ara, abans que no sigui massa tard i Algèria tin­gui un altre com­pra­dor per al gas que se’n vagi a Al-Aaiun i expli­qui que el futur dels sah­rauís li importa un rave i que l’ha entre­gat al caprici mar­roquí perquè la reso­lució de l’ONU que reco­neix el dret d’auto­de­ter­mi­nació del Sàhara no és lega­li­tat inter­na­ci­o­nal. I que els ho digui mirant-los als ulls.

Quan el pro­hom Sánchez torni a Madrid, la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal tam­poc inda­garà la seva fal·lera per per­pe­tuar l’opa­ci­tat i esca­ti­mar als ciu­ta­dans qui­nes impo­si­ci­ons va tenir la Tran­sició, quin paper va tenir el rei en el 23-F, qui era la X dels GAL, com van nego­ciar el PP i el PSOE amb ETA, qui va idear i per­me­tre les ràtzies als inde­pen­den­tis­tes el 1992, qui ava­lava l’ope­ració Cata­lu­nya, quina era la veri­ta­ble relació del CNI amb l’imam de Ripoll, com n’eren d’incom­pe­tents els encar­re­gats de bus­car les urnes de l’1-O o qui va orde­nar i qui estava al cas de l’espi­o­natge amb Pega­sus. Aquesta és la lega­li­tat naci­o­nal que relega l’Estat espa­nyol a cate­go­ria de democràcia defec­tu­osa, com Polònia, Hon­gria o Tur­quia. Tot molt edi­fi­cant. Tant, que si fa falta, la dreta i els neo­fa­lan­gis­tes vota­ran la nova llei de secrets ofi­ci­als perquè si alguna cosa els uneix al govern més pro­gres­sista de la història és la inte­gri­tat de l’Estat.