Les bèsties de Podemos

Una de dues: o això de les enques­tes sobre la intenció de vot de la gent és de fireta o la democràcia con­so­li­dada gover­nada pel par­tit més pro­gres­sista de la història és una olla de grills tan incom­pren­si­ble com impre­sen­ta­ble. Però és un fet que cada nova llei que el PSOE i Pode­mos enfor­nen no fa més que enllus­trar el bunyol oliós d’en Feijóo. És igual que hagin regu­lat el dret a l’eutanàsia, que hagin ampliat fins als fos­cos anys de la Tran­sició la necessària llei de Memòria Històrica, que hagin eli­mi­nat la pres­cripció dels abu­sos sexu­als a la infància o que hagin dero­gat els aspec­tes més tòxics de la Reforma Labo­ral... Ja poden anar fent, que l’escuma de l’ano­me­nat efecte Feijóo no para de créixer. Encara que el nou­vin­gut a la política esta­tal demos­tri ignorància colos­sal amb la sem­pre deli­cada Prima de Risc o una inca­pa­ci­tat alar­mant per posar ordre a les pròpies files a l’hora de com­plir les lleis d’estalvi energètic, tots els son­de­jos demoscòpics li són sos­pi­to­sa­ment favo­ra­bles. Que Pedro Sánchez impulsa un impost als bene­fi­cis de la banca?, l’endemà mateix un son­deig pre­mia Feijóo amb una majo­ria que li per­me­tria, diuen, fins i tot gover­nar sense Vox. Que Pode­mos pre­senta la ben­vin­guda llei del Benes­tar Ani­mal?, doncs una altra enquesta s’afa­nya a apun­tar que Feijóo gua­nya­ria ara mateix les elec­ci­ons amb més suport que Rajoy el 2016. És com si algú d’aquest estat pro­fund, el mateix que ha ali­men­tat les cla­ve­gue­res con­tra l’inde­pen­den­tisme, hagués deci­dit que peti qui peti l’esquerra ha de ser desa­llot­jada del poder. Feijóo és la seva aposta, un senyor que té la mateixa sen­si­bi­li­tat envers Cata­lu­nya que Alfonso Guerra. L’Espa­nya que no se n’ha anat, que mai queda enrere. Pode­mos legisla per pro­te­gir les bèsties però n’hi ha que en rea­li­tat vol­drien legis­lar con­tra les bèsties negres que per a ells són el par­tit morat i els inde­pen­den­tis­tes cata­lans. I, si el seu can­di­dat arriba final­ment a La Mon­cloa, podem comp­tar que tot ple­gat no que­darà pas pre­ci­sa­ment reduït a una tem­pesta en un vas de Twit­ter.