El gel, punta de l’iceberg d’una tardor incerta

Convé que no ens pren­guem com una anècdota esti­uenca l’escas­se­dat de pro­duc­tes en apa­rença tan super­flus com el gel usat en les begu­des. Se n’ha tri­pli­cat el preu per la cai­guda de la pro­ducció i de l’emma­gat­ze­matge per l’incre­ment de cos­tos (des de l’elec­tri­ci­tat fins al plàstic) i la demanda ha repun­tat per la calor i la tor­nada del turisme. Cal no per­dre de vista aquest esquema. La pro­blemàtica del gel és un avís del que pot pas­sar aviat amb pro­duc­tes bàsics que omplen el carro de com­prar, amb els sub­mi­nis­tra­ments –compte amb l’aigua si no plou– i amb l’ener­gia. Quan la causa de l’enca­ri­ment de pro­duc­tes i ser­veis bàsics des­a­pa­reix, la resistència dels preus a tor­nar als nivells ini­ci­als és numan­tina, i si ho aca­ben fent, és amb retard. S’està com­pro­vant amb els car­bu­rants, que no tor­nen als nivells ini­ci­als, i el feno­men podria ser més acu­sat amb els ali­ments. Fins ara els indi­ca­dors del sec­tor turístic són posi­tius i aju­den a man­te­nir el pols de l’eco­no­mia cata­lana, però no poden ser la cor­tina de fum d’una rea­li­tat immi­nent menys opti­mista, que el sos­pitós aug­ment de l’atur al juliol comença a apun­tar. De moment, el preu de l’ener­gia com­bi­nat amb un estiu tòrrid ja ha fet pre­sent un feno­men que sem­blava irreal: la pobresa energètica també a l’estiu.

Les solu­ci­ons estruc­tu­rals –reduir la dependència energètica de l’exte­rior, aug­men­tar les fonts reno­va­bles, apos­tar de veri­tat per l’agri­cul­tura i el con­sum de pro­xi­mi­tat– han de córrer en paral·lel a les mesu­res tem­po­rals de pro­tecció de l’eco­no­mia i les famílies, sobre­tot les més vul­ne­ra­bles, amb bons soci­als per cobrir les neces­si­tats bàsiques. Entre aques­tes hi ha d’haver l’estalvi com a acti­tud ins­ti­tu­ci­o­nal i per­so­nal salu­da­ble. Un estalvi que redu­eixi la demanda i con­tri­bu­eixi a con­te­nir preus, amb permís de Putin. En aquest sen­tit, deci­si­ons com la boni­fi­cació de l’ener­gia amb caràcter indis­cri­mi­nat han de ser revi­sa­bles perquè no tin­dran efecte d’estalvi, i alter­na­ti­ves con­jun­tu­rals com recórrer de nou al carbó o tibar de la nuclear tenen impli­ca­ci­ons medi­am­bi­en­tals que cal vigi­lar.