Casa nostra, casa vostra

Europa con­ti­nua sense afron­tar el debat sobre l’aco­lli­ment de per­so­nes immi­gra­des. Els refu­gi­ats, tant per motius polítics com per raons econòmiques, resul­ten sem­pre incòmodes per als estats. No és un debat fàcil, és cert, però fins ara les polítiques euro­pees sobre els des­plaçats que bus­quen refugi a Europa s’han con­cen­trat en el con­trol i la con­tenció, arri­bant a situ­a­ci­ons esperpènti­ques com la per­se­cució judi­cial d’aquells que inten­ten sal­var vides a la Medi­terrània. L’ano­me­nada crisi dels refu­gi­ats de la dècada del 2010 és encara una crisi huma­nitària sense resol­dre mal­grat que el 2015 els 28 estats de la UE, en una reunió extra­or­dinària, adme­tien que calien noves polítiques davant una situ­ació migratòria que havia adqui­rit pro­por­ci­ons sense pre­ce­dents, de fet la crisi migratòria més gran des de la Segona Guerra Mun­dial.

L’acti­visme civil va suplir la falta de deci­si­ons polítiques per afron­tar la des­es­pe­ració de milers de des­plaçats. La feina de nom­bro­ses enti­tats, pla­ta­for­mes i ONG ha estat vital en aquesta lluita, molta a casa nos­tra. La cam­pa­nya ‘Casa nos­tra, casa vos­tra’ va acon­se­guir fer visi­ble el crit de la soci­e­tat civil, amb el clam “Volem aco­llir” de la mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària del 18 de febrer del 2017 a Bar­ce­lona. I és a par­tir d’aque­lla ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana que el govern català va impul­sar un pro­grama de men­to­ries per acom­pa­nyar i aju­dar a la inserció les per­so­nes refu­gi­a­des, no sense els habi­tu­als pro­ble­mes de com­petències amb el govern de l’Estat o els labe­rints burocràtics que sovint, massa sovint, afe­gei­xen com­pli­ca­ci­ons a la soli­da­ri­tat. Cinc anys després hi han par­ti­ci­pat 1.304 per­so­nes, que han acom­pa­nyat 598 per­so­nes refu­gi­a­des. Són ini­ci­a­ti­ves llo­a­bles i necessàries, però cal que Europa no defugi el debat i l’afronti de manera serena, seri­osa i honesta. La soci­e­tat que ajuda és també, de vega­des, la mateixa que veu en l’immi­grant una amenaça. El debat, però, no anirà per bon camí si apar­tem la mirada de l’essència del pro­blema: els drets humans; o cre­iem que hi ha refu­gi­ats, i per tant per­so­nes, de pri­mera cate­go­ria i de segona.